Malgrat que en els darrers anys s’han incrementat les cobertures públiques obligatòries per contingències professionals dels treballadors autònoms, el fet que hagin de cessar temporalment de treballar, per malaltia, accident o altres circumstàncies, pot generar-los importants desequilibris financers, ja que hauran d’atendre igualment una gran part de les seves despeses corrents, com ara quotes de préstecs, lloguers, despeses privades, etc. I això per diversos motius:

  • La base de cotització triada per l’autònom, en molts casos, és més baixa que el benefici mensual habitual de l’empresari.
  • Les prestacions públiques per incapacitat temporal representen només un percentatge (60 o 75%) sobre l’esmentada base de cotització, i es comencen a cobrar a partir del quart dia de baixa.
  • Durant el primer mes de baixa s’haurà de continuar satisfent la quota d’autònom.

Per aquest motiu, les companyies privades d’assegurances ofereixen productes que complementen les prestacions públiques, de manera que, en funció de la quota satisfeta, s’ofereix una indemnització diària, fixada en barem. Algunes de les contingències que poden ser cobertes són:

  • Malaltia i/o accident, laboral o no.
  • Embaràs, part i postpart.
  • Patologies diverses, sempre que no siguin prèvies.
  • Trastorns mentals o psiquiàtrics amb hospitalització.
  • Riscos esportius.

A continuació, i a tall d’exemple, mostrem la repercussió econòmica per un empresari que té un benefici mensual net de 1.500 euros, cotitzant per la base mínima, i que es troba en situació d’incapacitat temporal durant un període de trenta dies:

En aquesta mateixa situació, considerant una edat de 42 anys i unes condicions de feina estàndard, l’autònom de l’exemple anterior, si contracta una assegurança de baixa laboral amb una prima de 46,87 euros mensuals, es podria assegurar la percepció de 30 euros diaris des del primer dia de baixa.

Aquest tipus de pòlisses acostumen a ser flexibles, de manera que l’assegurat pot triar, no només la quantia de la indemnització diària, sinó també si desitja aplicar alguna franquícia (per exemple, no cobrar els primers dies), o percebre una bestreta de la indemnització final.

A part, s’ha de tenir en compte que, pels autònoms que tributen per la seva activitat per IRPF, poden desgravar fins a 500 euros anuals pagats en concepte de prima per l’esmentada assegurança.

Vist això, i donada la insuficiència manifesta de les prestacions públiques per cobrir les necessitats dels autònoms durant les seves incapacitats temporals, resulta molt interessant l’equació preu-benefici que ofereix aquest tipus de productes. El nostre departament d’assegurances es troba a la seva disposició per tal d’assessorar-los sobre aquest producte.

Imprimir