El Tribunal Constitucional s’ha tornat a pronunciar sobre l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (la coneguda “plusvàlua”), i n’ha declarat la inconstitucionalitat quan resulti confiscatori per l’obligat tributari.

Ara fa dos anys, l’11 de maig de 2017, el mateix tribunal havia establert que no es podien sotmetre a tributació situacions d’inexistència d’increment de valor, de manera que l’impost esdevenia inexigible si el contribuent no havia experimentat un guany o benefici amb la transmissió de la finca.

Aquesta doctrina, però, permetia exigir la tributació que correspongués qualsevol que fos l’increment que s’hagués manifestat pel transmitent, i atès que la quota tributària de la plusvàlua es determina de forma objectiva mitjançant l’aplicació d’una sèrie de coeficients al valor cadastral del terreny, l’ajuntament podia exigir una elevada quota per l’impost encara que l’increment de valor fos, per exemple, d’un euro.

Per corregir això, en aquesta nova sentència el tribunal declara que, quan amb la transmissió es manifesta un efectiu increment de valor, però la quota tributària és superior a l’import d’aquest l’increment, els ajuntaments tampoc poden exigir l’impost. S’argumenta que, altrament, s’estaria tributant per una renda inexistent, virtual o fictícia, tot produint-se un excés de tributació contrari als principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatorietat dels articles 3 i 31 de la Constitució espanyola.

Al respecte d’això cal tenir present que el benefici experimentat pel contribuent que es té en compte als efectes de l’aplicació d’aquesta nova doctrina és el benefici net, de manera que al valor de transmissió se li han de descomptar les despeses fiscals, notarials, registrals i les altres que minorin el guany final de l’operació.

Atès que la sentència encara no ha estat publicada al BOE, caldrà esperar a aquesta publicació per resoldre els dubtes sobre la possibilitat de reclamar la devolució d’aquelles plusvàlues liquidades amb anterioritat a l’aplicació del nou criteri jurisprudencial.