Inconstitucionalitat de la plusvàlua municipal

El passat 17 de febrer de 2017, el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat en relació a una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un Jutjat Contenciós Administratiu de Sant Sebastià, en relació a determinats articles de la norma foral que regulaven la plusvàlua municipal al Territori Històric de Guipúscoa.

Concretament, el Tribunal considera determinats preceptes d’aquest impost són contraris al principi de capacitat econòmica previst a la Constitució, en tant que graven un suposat increment del valor dels terrenys urbans, que es posa de manifest quan es procedeix a la venda d’un immoble, però no té en compte si realment ha existit un guany econòmic per al venedor.

D’aquesta manera, la denominada plusvàlua municipal (tècnicament Impost sobre l’Increment dels Terrenys de Naturalesa Urbana) es merita en el moment en el que es produeix la venda d’una finca urbana i calcula, de manera objectiva, un suposat augment de valor del terreny a partir del valor cadastral  i dels anys durant els quals el propietari ha estat titular de l’immoble.

En cap moment es té en compte si realment ha existit o no un guany, és a dir si la finca realment s’ha venut per més import d’aquell pel qual es va adquirir, o si com ha estat freqüent durant aquests últims anys de crisis, la gent ha venut immobles per un valor inferior al que ells varen pagar per comprar-los.

El Tribunal manifesta que són inconstitucionals aquells impostos que afecten a supòsits en els que la capacitat econòmica gravada pel tribut no és real, ni tan sol potencial, sinó com en el cas abans exposat fictícia o inexistent.

Per aquest motiu, el Tribunal Constitucional aclareix que, si bé la plusvàlua municipal no és, en general, contrari a la Constitució Espanyola, si que ho és en aquells supòsits en el que sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquells casos en els que realment no hi ha hagut un augment del valor del terreny en el moment de la transmissió.

Finalment, conclou que la manera de determinar si efectivament ha existit o no un increment del valor del terreny susceptible de ser sotmès a tributació correspon al legislador, el qual, a partir de la publicació de la Sentència, haurà de portar a terme les modificacions o adaptacions pertinents que permetin no sotmetre a tributació aquelles situacions d’inexistència d’augment de valor.