El passat 19 de febrer, el Tribunal Suprem va dictar una sentència en interès cassacional que establia que excepcionalment és possible impugnar la liquidació de l’IBI tot qüestionant el valor cadastral determinat per un acte ferm en via de gestió cadastral.

Aquesta resolució es dicta a propòsit del canvi legislatiu motivat l’any 2015 en la Llei del cadastre immobiliari per una altra sentència del Tribunal Suprem, aquesta de 30 de maig de 2014, que declarava que no podien tenir la consideració cadastral urbana aquells terrenys que, malgrat estar qualificats com a sòls urbanitzables, estaven mancats encara d’una regulació detallada que n’habilités la transformació urbanística.

Aquest pronunciament obria la porta a reclamar la devolució de l’excés de quota ingressada per l’IBI d’aquelles finques quina qualificació urbanística havia motivat que el Cadastre considerés urbanes però que havien de ser, segons aquella doctrina, finques rústiques.

No obstant, a la pràctica, aquestes reclamacions topaven amb el pretext dels ajuntaments d’haver liquidat l’impost d’acord amb el valor fixat pel Cadastre, de manera que si l’interessat no aconseguia la rectificació d’aquest, la reclamació tributària esdevenia inviable, alhora que el procediment per a la rectificació cadastral, si el valor ja era ferm, abocava l’interessat a un llarg i penós iter administratiu.

En aquest marc, la sentència de 19 de febrer que comentem reconeix que en els recursos contra liquidacions d’IBI el subjecte passiu pot discutir el valor cadastral de l’immoble, base imposable de l’impost, encara que la valoració cadastral fos ferma en via administrativa, tot entenent que el principi de tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució ha d’autoritzar el jutjador a conèixer en plenitud de la pretensió actuada, sense que li sigui vetat valorar els efectes d’una declaració administrativa ferma que es contradiu amb allò declarat en una sentència.

La sentència aprofita també per recordar a l’ajuntament la seva obligació de promoure la modificació del valor cadastral de les finques en base al principi de la bona administració i per evitar que “els ciutadans hagin de transitar per llargs i costosos procediments per acabar obtenint allò que d’un bon principi ja se sabia que els corresponia”.

Aquesta sentència forneix, doncs, un argument més a l’hora de reclamar davant de les instàncies municipals si estem suportant elevades quotes tributàries en concepte d’IBI urbà per uns terrenys que no podem desenvolupar urbanísticament sense que el mateix ajuntament en completi l’ordenació.