Clàusules Sol

 

El passat 23 de gener de 2017, es va publicar el Reial Decret amb el que el Govern pretén regular un procediment extrajudicial entre la banca i els interessats per tal d’aconseguir solucions més àgils i satisfactòries per als consumidors a l’hora de reclamar els interessos pagats com a conseqüència de les clàusules sòl, i evitar la interposició massiva de demandes davant dels Jutjats.

Aquest procediment extrajudicial s’iniciarà mitjançant una reclamació que els interessats presentaran a les entitats bancàries; aquestes poden rebutjar la reclamació o efectuar un càlcul de les quantitats a retornar, que comunicaran als clients desglossant aquest càlcul; si el client està d’acord, l’entitat acordarà amb l’interessat la devolució de l’efectiu; si el client no està d’acord o veu rebutjada la seva reclamació, podrà presentar la corresponent demanda davant dels Jutjats.

El termini per tal que aquest procediment extrajudicial es resolgui serà de tres mesos a comptar des del moment en el que l’interessat efectuï la reclamació a l’entitat. Si no es resol dintre d’aquest termini, el client podrà interposar demanda.

El procediment extrajudicial descrit és gratuït i voluntari, de manera que els interessats poden dirigir-se directament als Jutjats sense haver d’efectuar prèviament la reclamació a l’entitat; no obstant, si decideixen reclamar al banc, no podran interposar la demanda en tant no s’hagi resolt la seva reclamació o bé hagi transcorregut el termini de tres mesos previst. Igualment, si ja s’ha interposat la demanda, es podrà fer la reclamació al banc sempre que s’insti la suspensió del procediment judicial.

L’existència d’aquest procediment extrajudicial obligarà als bancs a disposar d’un departament especialitzat que tingui com a objectiu atendre i resoldre les reclamacions presentades pels interessats, així com informar de les obligacions tributàries que les devolucions poden suposar. Igualment, hauran de comunicar a l’Agència Tributària les devolucions acordades.

Per altra banda, el Reial Decret també preveu el tractament fiscal que han de rebre les devolucions d’aquests interessos, ja sigui per acord amb l’entitat, o com a conseqüència d’una resolució judicial.

D’aquesta manera, si els interessos pagats que han de ser objecte de devolució varen formar part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual, s’hauran de regularitzar en la declaració de l’exercici en el que s’assoleixi l’acord o es dicti sentència; en cas que s’haguessin considerat de despesa deduïble, es perdrà aquesta consideració respecte de les quantitats retornades, i s’haurà de presentar liquidació complementària per tots els exercicis que no hagin prescrit.

Igualment, es preveu que es puguin acordar mesures compensatòries diferents de la devolució de l’efectiu. L’adopció d’aquestes altres mesures comportarà l’obligació per a l’entitat d’informar de manera adequada sobre les quantitat a retornar i sobre el valor de la mesura compensatòria alternativa. Entre d’altres mesures, es podria acordar que la quantitat a retornar es destini a minorar del principal del préstec (si encara està vigent), cas en el qual no tindrà la conseqüència fiscal abans esmentada.