El passat 1 de gener ha entrat en vigor l’article 16 del Reial decret llei 7/2021, de 28 d’abril, que modifica la Llei general de defensa dels consumidors i usuaris en matèria de drets i garanties en la compra de productes i contractació de serveis per consumidors i usuaris.

La norma persegueix que els béns i serveis que es comercialitzen tinguin un alt grau de qualitat, seguretat i durabilitat, tot promovent així patrons de consum més sostenibles i una economia circular. Amb aquest propòsit, incorpora com a principals novetats l’increment de la garantía legal mínima dels productes de dos a tres anys, la fixació de la garantia dels serveis digitals en dos anys, i la presumpció que els defectes són de fàbrica si es manifesten en els primers dos anys, en comptes dels sis mesos com fins ara.

Així , la nova regulació es caracteritza pels següents punts:

  1. Drets del consumidor o usuari en cas de manca de conformitat dels béns o dels serveis o continguts digitals:

    El consumidor podrà, mitjançant una simple declaració, exigir a l’empresari:

    1. l’esmena de la manca de conformitat: el consumidor podrà escollir entre la reparació i la substitució llevat que una d’aquestes opcions resulti impossible o que, en comparació amb l’altra, suposi uns costos desproporcionats per a l’empresari. Aquestes mesures correctores seran gratuïtes per al consumidor o usuari, i hauran de dur-se a terme en un termini raonable i sense majors inconvenients per a aquell.

    2. la reducció del preu: haurà de ser proporcional a la diferència de valor que hagués tingut el bé, contingut o servei en el moment de l’entrega en cas de ser conforme, i el valor que efectivament té el bé, contingut o servei subministrat.

    3. la resolució del contracte: no escaurà quan la manca de conformitat sigui de poca importància, i si afecta només una part dels béns entregats, es pot resoldre el contracte només respecte d’aquests.

    Regles comunes a la reducció del preu i la resolució del contracte:

    1. El consumidor o usuari només podrà exigir-les quan la posada en conformitat sigui impossible o desproporcionada, quan l’empresari no posi el bé, servei o contingut en conformitat o manifesti que no ho farà, quan aparegui qualsevol manca de conformitat després de l’intent d’esmena de l’empresari, o quan la gravetat de la manca de conformitat ho justifiqui.

    2. El reemborsament que hagi de realitzar l’empresari es farà sense demora i, en tot cas, en el termini màxim de catorze dies des que sigui informat de la decisió del consumidor o usuari.

    3. El reemborsament s’ha de fer pel mateix mitjà de pagament utilitzat pel consumidor o usuari.

    4. L’empresari no podrà imposar al consumidor o usuari cap càrrec pel reemborsament.

  2. Exercici dels drets pel consumidor o usuari:

    1. Termini per a la manifestació de la manca de conformitat: tres anys des de l’entrega dels béns, i dos anys en cas de serveis o continguts digitals. Si els béns són de segona mà, les parts podran pactar un termini menor, sense que pugui ser inferior a un any.

    2. Càrrega de la prova: Es presumirà que la manca de conformitat que es manifesti dins dels dos anys següents a l’entrega dels béns o de l’any següent al subministrament del contingut o servei digital ja existien en el moment de l’entrega. En els béns de segona mà podrà pactar-se un termini més curt, però no podrà ser inferior a un any.

    3. Prescripció de l’acció de reclamació: 5 anys des que es manifesti la manca de conformitat.

  3. Recanvis i servei postvenda:

    A fi d’allargar la vida útil dels productes i reduir l’impacte mediambiental, s’amplia també de cinc a deu anys el temps mínim que els fabricants hauran de garantir les peces de recanvi, des que el producte deixa de fabricar-se.