Dret de separació en cas de no repartiment de dividends

 

 

Separació Dividends

Aquest any ja és possible que els socis o accionistes se separin d’una societat si aquesta no reparteix dividends de, com a mínim, un terç dels seus beneficis anuals. Aquesta norma es va aprovar l’any 2011 però la seva entrada en vigor s’ha anat prorrogant i ha estat suspesa fins el 31 de desembre de 2016.

Aquesta norma, que es troba continguda a l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital i no afecta a les societats cotitzades, estableix que a partir del cinquè exercici a comptar des de la inscripció en el Registre Mercantil de la Societat, el soci que hagués votat a favor de la distribució dels beneficis socials tindrà dret a separar-se en el cas que la junta general no acordi la referida distribució de dividends, com a mínim, d’un terç dels beneficis propis de l’explotació de l’activitat de la societat.

El termini per a l’exercici del dret de separació serà d’un mes a partir de la data de celebració de la Junta General Ordinària de Socis. Exercitat aquest dret, la societat vindrà obligada a comprar la participació. El preu de compra haurà de ser el valor raonable de les accions o participacions que acordin el soci i la societat, i en cas de desacord, el que determini un expert independent designat pel Registre Mercantil del domicili social.

Cal tenir en compte també el caràcter imperatiu de la norma, de tal manera que, si bé no imposa l’obligació d’exercir aquest dret per part del soci, ni l’obligació de repartir dividends per a la societat en cas que no es sol·liciti, es tracta d’un dret que no pot ser renunciat anticipadament en els estatuts de la societat, donant caràcter essencial al dret al dividend.

La finalitat d’aquest dret és evitar que es vulneri reiteradament el dret del soci minoritari a participar dels guanys socials quan, tot i existir beneficis, la junta general acorda no repartir-los. D’aquesta manera, s’atorga al soci minoritari un instrument (el dret de separació) que pot comportar per la societat un impacte econòmic superior al repartiment de dividends d’un terç dels beneficis propis de la societat.

No obstant, què passa quan aquesta obligació de repartir dividends sota l’amenaça d’exercitar el dret de separació per part del soci vulnera l’interès social? Què passa si és necessari invertir aquests beneficis per tal de garantir la rendibilitat i sostenibilitat de la societat? Per exemple, la societat pot necessitar d’aquests beneficis per comprar maquinària, per pagar préstecs, etc.

La resposta podria estar donada per l’article 204.1 de la mateixa Llei de Societats de Capital, el qual preveu que perquè un acord sigui impugnable, aquest ha d’haver estat imposat de forma abusiva, sense respondre a una necessitat raonable de la societat, i adoptat per la majoria en interès propi i en detriment injustificat de la resta de socis.

La recent entrada en vigor d’aquest dret de separació en cas de manca de repartiment de dividends motiva que no disposem encara d’una interpretació per part dels Jutjats i Tribunals. Per tant, haurem d’esperar encara per saber quina solució es dóna en cas de produir-se el conflicte d’interessos com el que abans s’esmenta.