Segona oportunitat: els jutjats perdonen també el deute públic
El principal escull per a la plena efectivitat del règim de la segona oportunitat a Espanya sempre ha estat que, a diferència d’altres països del nostre entorn, l’exoneració dels deutes no abastava sempre el deute públic (principalment crèdits tributaris i de la Seguretat Social). Només els deutors que podien satisfer el deute privilegiat i contra la massa, podien accedir a l’exoneració directa dels deutes amb Hisenda i Seguretat Social. En canvi, els que no podien satisfer el crèdit privilegiat i contra la massa en el curs del procediment, havien de sotmetre’s a un pla de pagament durant 5 anys i, al finalitzar aquest termini, accedien a l’exoneració de la resta de passiu insatisfet, però sense que afectés aquesta exoneració al deute públic, que el deutor seguia obligat a pagar.
El Tribunal Suprem, en sentència de 2 de juliol de 2019, tot invocant l’esperit de la llei, va igualar el règim dels dos tipus de deutors concursats i va declarar que l’exoneració, si es donen els requisits de la norma, ha d’abastar també el deute públic encara que no s’haguessin satisfet els crèdits contra la massa i/o privilegiats.
La situació s’ha capgirat amb el recent Text refós de la Llei concursal (TRLC) elaborat pel govern, que ha modificat la norma derogant el benefici de l’exoneració del crèdit públic en tots els casos i, per tant, ni els deutors que s’exoneren de manera immediata a la fi del concurs, ni els que queden sotmesos al pla quinquennal de pagaments poden quedar alliberats del deute públic.
Malgrat aquesta nova regulació, cada cop més jutjats estan entenent que l’executiu s’ha excedit en la seva tasca de refosa, i són varies ja les interlocutòries que, seguint aquest criteri, inapliquen la nova regulació i se cenyeixen al que establia l’anterior redacció de la norma, tot aplicant-la, a més, tal i com la interpretava el Tribunal Suprem en la sentència de 2 de juliol de 2019, de manera que perdonen el deute públic tant als concursats que no s’han de sotmetre al pla de pagament, com als que sí.
Aquesta interpretació dels Jutjats (si no és corregida en instàncies superiors) manté per ara oberta la porta a molts particulars per alliberar-se de la pesada càrrega de deutes amb Hisenda o Seguretat Social i poder refer la seva vida i la seva activitat econòmica. No obstant, sembla evident la intenció del legislador de prohibir l’exoneració de passius privilegiats provinents de deute públic, de manera que en cas de modificació legal per la via formalment correcta (i no a través de la refosa de la llei), aquest privilegi podria arribar a desaparèixer definitivament.