FAQs

En primer lloc, hem de diferenciar entre la tributació dels acomptes a efectes d’IVA i a efectes d’impost de societats o d’IRPF.

a) Per el que fa a l’IVA, el cobrament anticipat d’una part o la totalitat d’una venda o prestació de servei origina la obligació d’emetre factura en la data del cobrament, i ingressar l’iva corresponent al cobrament, al període de liquidació que correspongui a la data d’emissió d’aquesta factura. Quan es lliuri la mercaderia o es presti el servei, només s’haurà de declarar IVA per la part de l’import que resti per cobrar.

b) En canvi, a efectes de l’impost de societats i de l’IRPF, el cobrament anticipat no determina el moment en el què s’ha de declarar l’ingrés fiscal, doncs aquest es produeix, com a regla general, quan es merita el lliurament de la mercaderia o la prestació del servei.

En primer lloc, els rendiments obtinguts per l’arrendament de béns immobles no afectes a cap activitat econòmica tributen a la base general de l’IRPF, com a rendiments del capital immobiliari. En segon lloc, la operació no tributa per IVA.

En el cas de lloguer per setmanes (turístic), el contribuent podrà deduir fiscalment, dels seus ingressos, les despeses periòdiques de l’habitatge (contribució, assegurança, etc) proporcionalment al temps que hagi tingut l’immoble llogat.

No obstant, el propietari no podrà gaudir de la reducció del 60% del rendiment net, prevista per l’arrendament d’habitatges, al no destinar-se aquest lloguer a satisfer la necessitat permanent d’habitatge del llogater, ja que es tracta d’un lloguer vacacional.

Qualsevol persona física resident fiscal a Espanya que tingui a l’estranger comptes corrents, valors o immobles, i que el valor total d’alguna d’aquestes categories de béns o drets superi els 50.000 euros, haurà de presentar a Hisenda, de forma telemàtica, una declaració informativa sobre els mateixos (Model 720).

No obstant, si tot i superar els 50.000 euros a final d’any, en un exercici no s’han produït variacions superiors als 20.000 euros en cadascuna de les categories anteriors, no caldrà tornar declarar aquests béns o drets fins que aquesta circumstància es produeixi.

Cal recordar que també han de presentar aquesta declaració aquelles persones que, sense ser titulars de les mateixes, figurin com a autoritzades a comptes corrents oberts a l’estranger, amb els límits ja indicats.

Aquesta declaració informativa s’ha de presentar entre l’1 i el 31 de març de l’exercici posterior a què fa referència. En cas d’incompliment, o de consignació de dades errònies, l’obligat s’enfronta a sancions molt elevades, així com a la no prescriptibilitat dels capitals no declarats.

Pot conduir el cotxe qualsevol conductor que disposi del carnet de conduir tipus B en vigor llevat que sigui menor de 25 anys que ha de declarar-se en la pòlissa. És molt important comunicar-ho a la companyia durant la contractació de l’assegurança.

La valoració d’una empresa serveix d’ajuda per obtenir d’un fi específic, bé sigui un assessorament en una possible operació de compravenda, als efectes de control intern, per a la sol·licitud de préstecs, etc. En uns i altres casos per a un millor coneixement del rendiment de la seva empresa és necessari tenir un coneixement exacte del seu valor, la qual cosa servirà també per a una presa de decisions àgil i amb coneixement de causa.

Per realitzar la valoració d’una empresa s’han de tenir en consideració les característiques de la mateixa, l’activitat que realitza i el sector en què opera.

Els mètodes utilitzats amb més freqüència per determinar el valor d’una empresa són el valor net comptable ajustat, Valor segons múltiples del Cash Flow, Valor en funció dels resultats futurs esperats, Valor segons operacions similars realitzades en el mercat.

En la conjuntura actual d’incertesa i crisi de mercat, és imprescindible realitzar un continu anàlisi dels possibles riscos del patrimoni de l’empresari, l’optimització de la seva estructura societària i el diagnòstic de la seva salut financera per assolir els objectius marcats.

Cal reorganitzar, ordenar i planificar el conjunt del patrimoni de l’empresari (empresarial, immobiliari, mobiliari i financer), la protecció del mateix, implementar l’estalvi, l’optimització d’impostos i delimitar els possibles riscos.

 

 

Due diligence és un terme utilitzat en l’àmbit de les adquisicions empresarials per referir-se al procés de recerca d’informació sobre una empresa. Inclou aspectes com: la seva àrea d’activitat; les possibilitats i perspectives de futur del negoci,  l’estat del seu actiu i del seu passiu. En definitiva, busca obtenir tota la informació necessària per valorar i fixar de forma objectiva el preu final d’una operació d’adquisició d’empreses; la forma d’estructurar la transacció; i l’exigència de garanties o, la conveniència de fer marxa enrere a la compra per la detecció de riscos o per l’aparició de noves informacions.

Es diferències en dos tipus d’anàlisi:

  • Anàlisi econòmic-financer: consisteix en una auditoria de compra rigorosa i detallada que afecta tant els estats financers, com a la valoració d’actius materials i immaterials (immobles, marques, quota de mercat, etc.
  • Anàlisi legal: que es basa en la revisió i estudi dels contractes, la revisió dels temes societaris i l’estudi dels possibles litigis. També inclou la revisió fiscal i laboral. La seva importància rau en evitar que es trobin ocults compromisos o acords que podrien posar en perill l’operació

A nivell fiscal, durant l’any en curs i els 4 anteriors. Si existeixen pèrdues acumulades d’exercicis anteriors, durant l’any en curs i els 10 anteriors.

Les factures de béns d’inversió s’han de guardar com a mínim fins a 5 anys després de la seva baixa a l’empresa (per venda, obsolescència, etc.).

A nivell mercantil, la documentació comptable s’haurà de conservar durant 6 anys.

Les factures han d’incloure un número, i en el seu cas, una sèrie. La numeració dins de cada sèrie ha d’ésser correlativa en data i número. El Reglament de facturació, no ens parla en cap cas d’iniciar una nova numeració per a cada exercici, encara que està molt estesa la numeració per exercicis, per exemple 001/2016 que correspondria a la primera factura del exercici 2016.

L’empresari disposa dins de les seves facultats de direcció, la potestat de modificar unilateralment les condicions dels treballadors.

Cal matisar que la llei estableix, a l’article 41 del Estatut dels Treballadors, una limitació a aquesta potestat i que es produeix quan implica una modificació substancial de les condicions. Afecta a les següents matèries: jornada de treball, horari i distribució del temps de treball i règim de treball a torns, sistema de remuneració i quantia salarial, sistema de treball i rendiment i funcions, quan excedeixin dels límits per a la mobilitat funcional establerts en L’Estatut dels Treballadors, es a dir quan el canvi sigui per a realitzar funcions que corresponguin a altres grups o categories professionals no equivalents a l’actual.

La mobilitat geogràfica, es a dir, el trasllat del treballador a un centre de treball diferent al que habitualment desenvolupava les seves tasques i que impliqui canvi de residència, també és un una modificació substancial.

Aquestes modificacions substancials només es poden realitzar quan existeixin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

Les modificacions substancials poden afectar a un treballador o poden ser col·lectives.

L’empresari disposa dins de les seves facultats de direcció, la potestat de sancionar a un treballador que incorri en alguna infracció laboral que estableixi la llei, per disposició reglamentària o per conveni col·lectiu.

Normalment el conveni col·lectiu aplicable a la relació laboral entre empresari i treballador estableix quines són les faltes sancionables, classificades entre lleus, greus i molt greus i les seves corresponents sancions.

Cal tenir present que les sancions tenen un termini de prescripció i d’acumulació.

L’Estatut dels Treballadors, estableix que les infraccions dels treballadors prescriuen les faltes lleus als 10 dies, les greus als 20 i les molt greus als 60, a partir de la data en que l’ empresa en va tenir coneixement de que es van produir o en tot cas als 6 mesos de des d’ haver-se comès. Però cal tenir present que la majoria de convenis col·lectiu també delimiten el temps de prescripció.

Les sancions s’han de comunicar per escrit al treballador i en el cas que aquest no les vulgui firmar signar es recomana que s’enviïn via burofax al seu domicili particular.

Les sancions correctament comunicades i que es puguin acumular en el temps sempre que no prescriguin, poden ajudar a una desvinculació del treballador en l’ empresa sense que suposi un cost econòmic.

 

Les Administracions Públiques tenen l’obligació de resoldre en qualsevol cas. No obstant, la Llei preveu que quan no ha resolt en el termini establert (entre dos i sis mesos, normalment) intervingui el denominat silenci administratiu.

Per mitjà d’aquest mecanisme, es podran entendre estimades o desestimades les nostres pretensions, podent sol·licitar el corresponent certificat en cas de silenci positiu, i podent impugnar contra la desestimacions produïdes com a conseqüència del silenci negatiu.

Si un llogater no paga es pot fer una reclamació extrajudicial via burofax.

En cas de no atendre aquest requeriment, la via judicial permet acumular les accions de desnonament i de reclamació de quantitats. De manera que, amb un sol procediment podem fer fora l’arrendatari que no compleix amb les seves obligacions i intentar cobrar el deute que manté amb nosaltres.

S’ha d’obtenir la denominació social del Registre Mercantil Central, dotar-la d’un capital social (mínim 3.000€ en la SL i 60.000€ en la SA), redactar els estatuts (objecte, domicili, transmissió de participacions, etc.), i designar l’òrgan d’administració.

Evidentment, dins del capital es poden efectuar aportacions dineràries o no dineràries (accions o participacions en altres societats, immobles, negoci, etc), i és recomanable que els estatuts es redactin tenint en compte la voluntat i les preocupacions dels socis, comptant amb el corresponent assessorament.

Els administradors respondran, no només davant dels creditors, sinó també davant de la societat i dels seus socis, quan hagin causat algun dany per actuacions o omissions contràries a la Llei, als Estatuts o als deures inherents al seu càrrec.

És a dir, en aquells casos en els que l’administrador no hagi actuat de manera diligent i complint els deures inherents al seu càrrec, i es pugui acreditar, se li podrà derivar la responsabilitat de la societat.

Davant de l’existència d’un deute que arribat el seu venciment, resulta impagat, és recomanable iniciar la seva reclamació, ja sigui judicial o extrajudicialment.

Com a reclamació extrajudicial recomanem l’enviament d’un burofax, ja que en cas d’haver d’arribar a la reclamació judicial, serveix per a l’acreditació de la reclamació prèvia.

Pel que fa a la via judicial, existeixen diferents procediments (monitori, verbal, ordinari, etc.), havent-se de valorar en cada cas el més adequat.

En qualsevol cas, és imprescindible disposar de tota la documentació acreditativa del deute.

Qualsevol acord o mesura que consti en una sentència de divorci podrà ser modificada judicialment, quan es produeixi una modificació substancial en les circumstàncies que es varen tenir en compte en el moment de la sentència.

Les modificacions substancials més habituals són: un increment de les despeses dels menors, una disminució en els ingressos del progenitor, un canvi de residència del progenitor que ostenta la guarda i custòdia, etc.

La Llei preveu que per a la presentació de la petició inicial de procediment monitori no és necessària la intervenció d’un procurador i d’un advocat.

No obstant, cal precisar que en cas d’oposició del deutor, si el deute és superior a 2.000€, serà necessària la intervenció d’aquests professionals en el judici verbal o ordinari (si la reclamació excedeix de 6.000€). De la mateixa manera, i en el supòsit que el deutor no s’oposi i s’hagi d’executar el Decret que posa fi al procediment monitori, també serà necessària la seva intervenció.

La legítima és aquella part dels nostres béns dels quals no podem disposar, a l’estar reservada a determinats hereus o legataris, denominats legitimaris.

Tenen dret a la legítima, en primer lloc, els fills i descendents, i en cas de no haver-ne, seran legitimaris els pares.

La quantia de la legítima correspon a una quarta part de l’herència que s’haurà de distribuir entre la totalitat de legitimaris del causant, a parts iguals.

Per demanar la inscripció al Registre d’Empreses Acreditades (REA) es necessita:

  • Tenir activitat relacionada amb la construcció.
  • Tenir treballadors a sou.
  • Disposar d’un sistema de prevenció de riscos laborals.
  • Acreditar que els treballadors i el personal directiu han fet la formació en riscos laborals adequada a lloc de feina.
  • Liquidació de la taxa taxa administrativa corresponent.

Per obtenir una targeta de transport de servei privat es necessita:

  • Disposar d’un o més vehicles amb pes superior als 3500 Kg de PMA.
  • Factures que acreditin l’activitat de l’empresa.
  • Estar al dia de les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social
  • Liquidació de la taxa taxa administrativa corresponent.

Per sol·licitar el Número d’identificació d’estranger (NIE) es necessita:

  • Primera pàgina del passaport i Document d’Identitat de l’interessat, si és comunitari. Si no és comunitari, passaport complet. Es poden presentar fotocòpies legitimades per notari.
  • Acreditació del motiu per sol·licitar el NIE (adquisició de vivenda, constitució d’una societat…)
  • Liquidació de la taxa taxa administrativa corresponent.

Per donar d’alta un Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) es necessita:

  • Identificació de l’interessat.
  • Direcció de l’activitat.
  • M2 que ocupa l’activitat.
  • Elements tributaris de l’activitat si són necessaris.

La documentació necessaria per fer una trasnferència de vehicles és la següent:

  • Documents d’identitat dels intervenents.
  • Documentació del vehicle (permís de circulació i fitxa tècnica).
  • Contracte o factura de compra-venta.
  • Autoritzacions signades per adquirent i transmetent.
  • Liquidació de la taxa administrativa corresponent.

Sí, perquè com a propietari d’una vivenda integrada a una Comunitat no estàs totalment protegit amb una assegurança de la llar. És necessari cobrir determinats riscos, que afecten a elements de la Comunitat on vostè és copropietari.

Des de la data de naixement, amb un termini màxim de 10 dies. A més, és important tenir en compte que, per donar d’alta al recent nascut, porti donat d’alta en aquesta pòlissa amb un termini igual o superior als 8 mesos.

Si com a professional autònom estàs dins d’un col·lectiu que desenvolupa activitats diverses, pots gaudir d’una assegurança d’accident col·lectiu.

Si a conseqüència de qualsevol dels riscos coberts en la pòlissa i els riscos emparats pel Consorci de Compensació d’Assegurances (riscos extraordinaris) es produeix el tancament del negoci, amb la cobertura de pèrdua de beneficis trobarà una indemnització diària, en el termes pactats, per cada dia laborable.

La cobertura de les pòlisses de PIME que contractem habitualment ja inclou cobertura en la Unió Europea, i en cas de necessitar un altra més àmplia, es podria sol·licitar la seva inclusió.

Amb una assegurança de protecció jurídica estaràs protegit; pots comptar amb un advocat que t’assessori i cobertura per reclamació de guanys extracontractuals o defensa penal, entre altres.

L’avantatge de contractar les assegurances a través d’un corredor rau en el fet que al tractar-se d’un professional independent, està capacitat per assessorar de forma objectiva als clients, en quant a les seves necessitats d’assegurament, realitzant una oferta més àmplia i prestant la seva ajuda per a la resolució de dubtes i la tramitació de sinistres.

Qualsevol persona física, sense límit d’edat. És recomanable que tingui rendiments del treball i/o d’activitats econòmiques perquè es pugui deduir les aportacions que realitzi.

La empresa que rep un requeriment d’un organisme per l’embarg d’un salari d’un treballador cal que tingui present que aquest s’ha d’aplicar a la nòmina i que només li resultarà embargable aquell import que excedeixi del salari mínim Interprofessional, excepte pels casos de pensions per aliments als fills imposada per sentència judicial ja que és el jutge qui decideix l’import a embargar, indiferentment dels ingressos que tingui el treballador.

Tot el salari que estigui per sobre del salari mínim interprofessional ,serà embargable en base a uns percentatge que estableix la Llei d’Enjudiciament Civil.

El percentatge de jornada que es treballi no influeix en els dies de vacances a gaudir. El nombre de dies de vacances anuals és legalment de 30 dies naturals o 22 laborables (tret que per conveni col·lectiu es reguli un nombre de dies diferent) i es gaudeixen en proporció al nombre de dies treballats l’any, independentment que els dies treballats siguin a jornada completa o a temps parcial.

És un pacte entre la empresa y el treballador que es formalitza en el contracte durant el qual, qualsevol de les parts pot posar fi a la relació laboral sense necessitat de que existeixi un causa que ho justifiqui, sense preavís i sense que correspongui cap indemnització.

El conveni col·lectiu vigent en la relació laboral delimitarà la durada d’aquest període de prova.

La seguretat social ,així com altres organismes, cada dia més i degut a les noves tecnologies ,obliguen a les empreses i a les persones físiques a obtenir un certificat digital ,per tal de poder operar a traves de les seves pàgines webs de manera que es permet autentificar i garantir la confidencialitat de les comunicacions entre els ciutadans, empreses o altres institucions i la seguretat social.

Aquests certificats, a nivell operatiu permeten obtenir variada informació de les empreses o dels particulars, al mateix temps que permet apoderar a tercers per les comunicacions amb la seguretat social.

 

El permís de maternitat, té una durada de 16 setmanes, ampliables en el supòsit de part múltiple en dos setmanes més por cada fill a partir del segon.

El permís de paternitat, té una durada d’ un mes a càrrec de la seguretat social. Cal tenir present que, per conveni col·lectiu aplicable a la relació laboral amb el treballador, li corresponen addicionalment uns dies que estipula el mateix conveni a càrrec de la empresa.

El permís de paternitat i de maternitat implica per a la empresa principalment la interrupció de la prestació laboral. La remuneració del treballador va a càrrec de la seguretat social però la cotització va a càrrec de l’ empresa.

La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, assegura l’ús correcte que fan les empreses i entitats de les dades de caràcter personal de les persones físiques.

La llei recull una sèrie de Drets Fonamentals dels ciutadans (Accés, Rectificació, Cancel·lació i Oposició – A.R.C.O.) que les empreses han de assegurar es compleixen en tot moment. A tal efecte, la “Agencia Española de Protección de Datos” (www.agpd.es) estableix una normativa que tota entitat que disposi de dades de caràcter personal ha de complir per garantir aquests drets. Es tracta d’una normativa més o menys estricta en funció de la naturalesa que tinguin les dades i de les característiques pròpies de cada empresa o àmbit de negoci. És altament recomanable encarregar a un professional l’estudi i l’assessorament de les mesures a adoptar per cada cas.

  • Presentar anualment el model 347 per aquelles operacions amb terceres persones que, durant l’exercici econòmic, hagin superat els 3.005,06 €  (pagaments a proveïdors, subvencions rebudes, etc.).
  • Trimestralment la declaració de IVA model 303 en el cas de que lloguin locals propis o un terrat per a anuncis de tercers, antenes de telefonia mòbil, etc.
  • Fruit d’això hauran de presentar  anualment el model 184 d’atribució de rendes sempre i quant l’import superi els 3.000€.

Davant l’ impagament d’ una factura d’ un client, es possible recuperar l’IVA:

  • Si el deutor es troba en una situació de concurs de creditors, pel que disposem de tres mesos des de la declaració del concurs per realitzar el procediment.
  • Si ha transcorregut un determinat termini (entre 6 mesos i un any, depenent de la grandesa de l’empresa) des de l’emissió de la factura impagada.

 

Sí, sempre que es faci un contracte de préstec entre la societat i la persona, i es satisfacin interessos a preu de mercat per els diners lliurats.

Dependent dels productes o serveis que entregui o presti l’empresa, s’haurà d’aplicar un tipus d’IVA o un altre (IVA general, reduït i súper-reduït). Només en alguns casos excepcionals, la normativa reconeix exempcions. Fora d’aquestes exempcions reconegudes per la llei, la resta ha de facturar amb IVA.

S’ha de tenir present que en el model 347 s’han d’incloure les entregues, prestacions o adquisicions de bens i serveis subjectes i no exemptes en l’IVA, així com les no subjectes o exemptes d’aquest Impost, sempre que s’estigui obligat a emetre factura per les esmentades operacions.

 

Amb caràcter general, quan hagin transcorregut 6 mesos des del venciment de l’ obligació. També, seran deduïbles les pèrdues per deteriorament de crèdits quan el deutor sigui declarat en situació de concurs, processat per delicte d’alçament de bens, o en el cas de que els deutes s’hagin reclamat judicialment o siguin objecte de causa judicial o procediment arbitral de que la solució depengui el seu cobrament.

 

Es poden ajornar totes les quotes tributàries, excepte les retencions i els tributs pagats mitjançant efectes timbrats. En funció dels imports a ajornar, l’Administració marca un màxim de terminis a sol·licitar i  pot exigir la constitució de garanties, com ara aval bancari o hipoteca.

No sempre és obligatori, podent donar-se diversos casos:

  • Volum de negoci: Estaran obligats en tot cas les empreses quin volum de negoci l’exercici anterior hagi superat els 6 milions d’euros i per tant, estiguin obligats a presentar mensualment els seus impostos.
  • Opció triada: Per les empreses amb facturació inferior als 6 milions d’euros, Hisenda permet el càlcul en base a la quota del darrer impost de societats presentat, o en base als resultats de l’any en curs. Si del càlcul se’n desprèn una quota zero, no hi haurà obligació de presentar el pagament a compte.

La forma jurídica a triar dependrà de la naturalesa de l’activitat, doncs la societat mercantil limita, per norma general, la responsabilitat dels socis a la seva aportació, mentre que l’empresari individual respon dels deutes de l’empresa amb tot el seu patrimoni present i futur.

No obstant això, els costos de gestió i administració de la societat són superiors, ja que comporta la seva constitució davant notari, l’obligació de portar comptabilitat d’acord amb el Codi de Comerç i dipositar els comptes anuals davant el Registre Mercantil.

 

En general, el règim d’estimació objectiva s’aplica només a empresaris i professionals que compleixin els següents requisits:

  • Que cadascuna de les seves activitats estigui autoritzada per incloure’s en aquest règim.
  • Que no superi determinats límits, com ara de vendes (125.000 o 250.000€ anuals, iva exclòs), de compres (150.000€ anuals, iva exclòs) o de personal assalariat (variable segons activitat).

 

No, ja que les classes no les duu a terme de forma habitual i mitjançant una ordenació de mitjans propis, per tant, no es pot qualificar d’activitat professional. Es tractaria d’un rendiment de feina, per tan, no s’hauria d’emetre cap factura, si no que simplement s’hauria de firmar un rebut que l’escola presentaria i amb una retenció a compte de l’impost sobre la renta de les persones físiques. L’escola per la seva part, hauria d’ingressar aquesta retenció mitjançant el model 111 i en el resum anual (model 190), informar com a rendiment del treball, no com a rendiment de l’activitat econòmica.

 

 

Les despeses derivades de l’ús del vehicle tals com l’amortització anual, impostos, assegurança, despeses de reparació, conservació o combustible, tindran la consideració de despeses deduïbles sempre i quan, es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, guany, correlació d’ingressos i despeses i justificació documental, en la part proporcional en que el vehicle sigui utilitzat per l’empresari o professional exclusivament en el desenvolupament de la seva activitat.

Fins ara, la normativa de l’impost només permetia la deducció de les despeses derivades de la titularitat de la vivenda, com poden ser les amortitzacions, IBI, la taxa d’escombraries o les despeses de la comunitat de propietari, sempre que la part de la vivenda estigués afectada al desenvolupament de l’activitat.

Les despeses es prorratejaven en funció dels metres quadrats que ocupava la part afectada a l’activitat en relació als m2 de la totalitat de la finca. Aquest criteri no era admès per els subministres (llum, aigua i telèfon etc.) de manera que, l’Administració Tributaria exigia l’exclusivitat dels mateixos a l’activitat econòmica. Recentment,  una resolució del TEAC ha contradit aquest criteri i permet la deducció dels mateixos de forma prorratejada. El que no queda clar es com i en quina mesura s’hauran de prorratejar aquestes despeses, si és en funció dels m2, en funció dels dies de l’activitat o de les hores d’afecció.

Les retencions derivades dels rendiments d’activitats professionals són del 15% amb caràcter general i pel tipus reduït del 7%, per aquells professionals que comencen per primera vegada l’activitat en règim d’autònoms.

IRPF: Amb caràcter general, estan obligats a declarar tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que hagin obtingut rendes subjectes a l’Impost. No obstant, no existeix obligació de declarar quan es perceben:

  • Rendiments del treball: Límit general de 22.000€ i especial de 12.000€ en circumstàncies especials (per exemple, més d’un pagador).
  • Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600.
  • Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició de vivendes de protecció oficial o de preu taxat amb el límit conjunt de 1.000€.

També estan obligats a declarar els contribuents que vulguin aplicar determinades deduccions o reduccions, o obtenir determinades devolucions (com per exemple, la deducció per maternitat).
En tot cas, estan obligats a presentar declaració en model ordinari

  • Els contribuents que exerceixin activitats econòmiques (empresaris, professionals, agricultors, ramaders, etc.).
  • Els que percebin determinats rendiments no subjectes a retenció.

El termini per la presentació de la declaració s’inicia a principis d’abril i acaba el 30 de juny de l’any posterior al què es refereix la declaració.

A partir de l’exercici 2016, les societats civils amb objecte mercantil, passen a tributar per l’impost de societats, la qual cosa comporta presentar anualment la liquidació d’aquest impost. Com a conseqüència, hauran de portar comptabilitat d’acord amb el Codi de Comerç. Els rendiments de l’activitat ja no s’imputaran a la declaració de renda dels socis, sinó que aquests hauran de percebre la seva retribució via nòmina o dividends.

Estan obligats a auditar els seus comptes anuals totes aquelles empreses que durant dos exercicis consecutius (l’obligació esdevé el segon any), superin dos dels tres requisits següents:

  • Total de l’Actiu: 2.850.000 €
  • Import net de la xifra de negocis: 5.700.000 €
  • Nombre de treballadors: 50

També estaran obligades totes aquelles empreses o entitats que reben subvencions o ajuts de l’Estat i d’altres Organismes Públics dins dels límits establerts reglamentàriament, mitjançant Reial Decret, pel Govern. El límit està establert en 600.000€ i s’estén per a l’exercici en què es reben les subvencions i als següents en els quals es desenvolupin les operacions o s’executin les inversions.

Els honoraris d’una auditoria depenen de diversos factors i, en conseqüència, no es poden calcular sense abans haver fet un estudi previ del cas. Aquest estudi és costum de fer-lo en el context d’una o diverses reunions amb l’entitat a auditar. A partir de la informació obtinguda, en les esmentades reunions, l’auditor avaluarà les hores que li caldran per dur a terme l’encàrrec; essent el nombre d’hores la base per determinar els honoraris.

Una auditoria serveix per dotar de credibilitat els comptes anuals d’una entitat i, per tant, que terceres persones puguin confiar-hi per prendre les decisions que calguin.

Una auditoria és un examen dels comptes anuals d’una entitat, realitzat per un auditor reconegut oficialment. Aquest examen es realitza aplicant una sèrie de tècniques i procediments d’anàlisi, seguint escrupolosament un conjunt de normes tècniques d’auditoria  que són d’obligat compliment per a l’auditor.

Segons l’article 264 de la Llei de Societats de Capital, en el supòsit d’auditories obligatòries, el nomenament l’ha de fer la Junta General de socis, abans de finalitzar l’exercici que s’ha d’auditar.
Per a les auditories voluntàries, el nomenament el pot fer tant la Junta General de socis com l’Òrgan d’Administració. No hi ha un termini establert, però és recomanable fer-ho abans d’acabar l’exercici per auditar.