Préstecs entre particulars: com preparar-los correctament?

Si tenim pensat demanar-li diners prestats a un amic o un familiar, donat el caràcter d’aquestes relacions, podem tenir la temptació de fer servir mètodes “informals”, si bé hem de tenir cura ja que, apart de hipotètics problemes futurs entre les parts contractants, Hisenda pot extreure conseqüències fiscals en considerar que s’ha intentat eludir tributació.

Però si l’operació s’executa correctament, no hauria d’haver cap problema. Formalitzar un préstec entre particulars, per exemple entre pares i fills, és una forma senzilla de deixar diners a algú, i es pot configurar d’una manera jurídicament segura i fiscalment neutra.

Perquè així sigui, en primer lloc, es important que es signi un contracte de préstec, i és molt recomanable que es porti a legalitzar a la Generalitat de Catalunya, doncs malgrat la validesa civil del contracte privat, això dona a les parts seguretat jurídica a efectes d’acreditar, davant terceres persones, la realitat de l’operació.

En segon lloc, la naturalesa del contracte de préstec vindrà determinada, entre d’altres, per la indicació de la periodicitat de les quotes, o l’import de cada pagament. A més, s’ hauria d’anotar si hi ha la possibilitat de liquidar anticipadament el préstec, si té comissions o qui es fa càrrec dels costos associats, i quin mitjà s’utilitzarà per satisfer el deute. Quan el préstec es formalitza entre familiars, es pot excloure l’exigència d’interessos sense que això tingui repercussió fiscal: Hisenda presumeix que tots els préstecs són retribuïts, però en aquest cas, la presumpció es pot trencar aportant el contracte de préstec legalitzat i els justificants de pagament de les quotes.

En tercer lloc, i per el que fa al termini de devolució, hem de tenir en compte, no només que la pròpia naturalesa d’un préstec implica el retorn del principal al prestador, sino que els terminis de devolució han de ser realistes. En els casos de contractes sense data de finalització, amb una durada exageradament dilatada, sobre tot en relació a l’edat dels contractants, o en què a la pràctica no es pugui acreditar que el capital s’ha tornat o s’està retornant, l’Administració podria entendre que es tracta d’una donació encoberta, i fer-la tributar per l’Impost sobre Sucessions i Donacions per part del beneficiari.

Per últim, i tal com hem avançat, resumim les característiques fiscals del contracte:

  • Ni la concessió del préstec ni la seva devolució suposen cap alteració patrimonial per les parts, doncs està documentat quin és l’origen dels diners rebuts per cada part, a les operacions de constitució i amortització del préstec.
  • Si el préstec és entre familiars i es pot acreditar la seva gratuïtat, del mateix no es derivarà cap rendiment a tributar a l’IRPF per el prestador.
  • A nivell de l’impost autonòmic sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aquests contractes estaran exempts sempre que es formalitzin entre particulars, siguin o no familiars, si bé s’haurà de presentar el corresponent formulari a l’Administració Tributària catalana.