Recentment s’ha publicat al DOGC el Decret llei 36/2020, previst per a realitzar dues modificacions tributàries molt concretes, però d’àmplia repercussió, motivades per les conseqüències col·laterals de la crisi sanitària que estem vivint.

Impost sobre les estades en establiments turístics:

D’una banda, el Decret llei 23/2020, de 9 de juny, va ajornar fins l’1 de gener de 2021 l’entrada en vigor de l’increment de les tarifes de l’impost, que havien d’haver entrat en vigor inicialment l’1 de juliol de 2020. Atès que la situació sanitària fa difícil de preveure que a 1 de gener de 2021 els establiments turístics funcionin amb normalitat, s’acorda posposar un cop més l’entrada en vigor d’aquestes mesures fins l’1 de juny de 2021.

Nova deducció autonòmica en IRPF:

Amb efectes a 1 de gener de l’any 2020, els contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments del treball, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost, poden aplicar una deducció en la quota íntegra autonòmica per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. En altres paraules, la Generalitat renuncia a recaptar el diferencial de quota íntegra de l’impost que estigui per sobre de la quota estatal.

El motiu de la introducció d’aquesta deducció és que, amb la regulació actual, els contribuents no han de presentar la declaració si tenen un pagador i ingressen menys de 22.000 euros bruts anuals. Si els rendiments venen de dos o més pagadors és obligatori presentar la declaració a partir dels 14.000 euros anuals. Aquesta última situació portarà que milers de persones que abans no estaven obligades a fer-ho, en la propera campanya hagin de presentar les seves declaracions per haver cobrat del SEPE una prestació, i moltes d’elles resultaran a pagar.

Així, aquesta modificació legislativa no altera l’obligació legal de presentar la declaració de renda si es compleixen les condicions esmentades, però tracta d’eliminar o minimitzar el perjudici econòmic que, de forma col·lateral, es pugui derivar a les persones que, a diferència d’altres anys, es vegin obligades a presentar la declaració de renda a partir de la primavera vinent.