Tribunal

La cúria europea torna a esmenar el Tribunal Suprem espanyol i a pronunciar-se a favor del consumidor.

En la seva sentència de 16 de juliol de 2020, la Sala Quarta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) torna a pronunciar-se en contra de les pràctiques de les entitats bancàries espanyoles i a desautoritzar el Tribunal Suprem (TS), aquest cop, en relació a quatre qüestions: la distribució de les despeses de constitució de la hipoteca, la comissió d’obertura, el termini de prescripció de l’acció de restitució i les costes dels procediments judicials de reclamació.

  1. Despeses de constitució:

En cas que es declari la nul·litat de la clàusula que imposa les despeses de constitució de la hipoteca a càrrec del consumidor, el jutge nacional no pot negar-li la restitució de totes les quantitats pagades en virtut d’aquesta clàusula, llevat que la llei imposi al client el pagament de tot o una part d’aquestes despeses.

 Amb això, el TJUE obre la porta a la reclamació de la devolució d’aquests imports i desautoritza la solució salomònica aplicada fins ara pel Tribunal Suprem que, en aquests casos, establia la distribució al 50% de les despeses de constitució entre el banc i el client.

Respecte de l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), atès que, abans de 10 de novembre de 2018 la llei establia que el seu pagament corresponia al consumidor, no se’n podrà reclamar la restitució.

  1. Comissió d’obertura:

La clàusula que estableix el pagament d’una comissió d’obertura del préstec hipotecari queda sota el control de transparència dels jutjats i tribunals (en contra del que havia mantingut el TS), que l’haurà d’anul·lar per abusiva si aquesta comissió no es correspon a serveis efectivament prestats per l’entitat i a despeses en què ha incorregut per la formalització del préstec, extrem aquest, que haurà d’acreditar l’entitat prestadora.

  1. Prescripció de l’acció de nul·litat:

El còmput del termini de prescripció de l’acció dirigida a fer valer els efectes restitutoris de la declaració de nul·litat d’una clàusula contractual, no pot comptar-se des de la celebració del contracte, sinó que cal atenir a la possibilitat efectiva del consumidor d’exercitar l’acció i, doncs, a què pogués tenir coneixement del caràcter abusiu de la clàusula, moment a partir del qual començarà a córrer el termini de prescripció.

  1. Costes del procediment:

La declaració judicial de nul·litat d’una clàusula contractual ha de comportar que el consumidor es vegi alliberat de suportar les costes del procediment, amb independència de què se li reconegui o no el dret a la restitució de totes les quantitats que reclamava.

Amb això es garanteix que les despeses de litigació no siguin un obstacle pel consumidor a l’hora de reclamar a les entitats de crèdit pel caràcter abusiu de les clàusules hipotecàries.

Amb aquesta nova sentència, tant la banca, com el Tribunal Suprem que ha estat donant cobertura jurídica a les seves pràctiques, reben un nou correctiu de la justícia europea, que torna a assenyalar un camí de reclamacions massives dels consumidors afectats pels abusos bancaris, que poden obtenir la devolució d’allò que van pagar en concepte de despeses de constitució i comissions d’obertura dels seus préstecs hipotecaris, amb la tranquil·litat, a més, que les quantitats que inverteixin en advocats i procuradors per interposar la reclamació seran a càrrec del banc si el caràcter abusiu de la clàusula és reconegut a la sentència.

A GESTIÓ GIRONA, restem a la vostra disposició per tot assessorament o defensa que necessiteu en relació amb aquest o qualsevol altre tema.