La sentència de 3 de març de 2020 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronuncia sobre si l’índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH) pot ser sotmès al control de transparència i abusivitat per part dels tribunals nacionals.

1. La clàusula és susceptible d’anàlisi de transparència?

El nucli de la discussió radicava en determinar si, en tractar-se d’un índex oficial, li era aplicable la Directiva 93/13 de consumidors, que exclou del seu àmbit “les clàusules contractuals que reflecteixin disposicions legals o reglamentàries imperatives”.

El tribunal considera que, malgrat que l’índex sigui oficial, no era d’aplicació imperativa ni supletòria, de manera que no resta exclosa de la directiva hi n’escau l’examen de transparència. Els tribunals dels estats membres, doncs, hauran d’assegurar-se sempre que les clàusules de referència a l’IRPH són clares i comprensibles pel consumidor.

2. Com s’ha de fer aquest anàlisi?

El judici de claredat no es limita al pla formal i gramatical, sinó que ha de permetre que el consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, estigui en condicions de comprendre el funcionament concret del mode de càlcul del referit tipus d’interès i de valorar, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques, potencialment significatives, de la clàusula sobre les seves obligacions financeres.

En relació, concretament, a l’IRPH, el TJUE considera que, per a valorar si es donen aquests supòsits, constitueixen elements especialment pertinents, per una banda, la circumstància que els elements principals relatius al càlcul del tipus d’interès resultin fàcilment assequibles a qualsevol persona que tingui intenció de contractar un préstec hipotecari, atesa la publicació del mode de càlcul del tipus, i, per una altra, el subministrament d’informació sobre l’evolució en el passat de l’índex en què es basa el càlcul del mateix tipus.

D’aquestes consideracions se n’extreu que caldrà examinar en cada cas la informació que el banc va facilitar al consumidor per valorar si efectivament era suficient per tal que el client comprengués les conseqüències econòmiques de la incorporació de l’IRPH al seu préstec hipotecari. Però també és veritat que la sentència objectiva en certa manera aquest judici atenent a dues circumstàncies: la publicació al BOE del mètode de càlcul de l’índex, i la informació sobre la seva evolució en el passat.

3. Quins són els efectes de la manca de transparència?

En cas que la clàusula no superi aquest examen de transparència, el jutge nacional podrà integrar el contracte mitjançant l’aplicació d’un índex legal supletori, tot i que la sentencia no es pronuncia sobre quin ha de ser aquest.

Respecte d’aquest punt, les entitats de crèdit i les associacions de consumidors escombren cap a casa a l’hora de determinar quin seria l’índex aplicable. Així, mentre que els bancs sostenen que caldria aplicar l’IRPH entitats (en comptes de l’IRPH caixes d’estalvi), restant els efectes del contracte pràcticament idèntics per la similitud d’ambdós índexs, els defensors dels consumidors advoquen per l’aplicació de l’EURIBOR, que, segons el moment de concessió del préstec, podria resultar molt més avantatjós pel client.

4. En conclusió:

La sentència del TJUE dista molt de resoldre la qüestió. Els consumidors veuen la porta oberta a un nou cas de reclamacions en massa, mentre que la banca es felicita per la tebior d’una sentència que es temia més rigorosa.

La clàusula de referència a l’IRPH no és, doncs, abusiva per se com desitjaven els consumidors més optimistes, sinó que podrà ser-ho o no, segons que s’hagi comercialitzat amb la suficient transparència, és a dir, segons si el consumidor ha estat suficientment informat de la transcendència que la incorporació de la clàusula tenia en el seu contracte.

Per això, abans d’emprendre cap reclamació contra l’entitat creditora, es fa imprescindible un estudi i qualificació de la informació que el banc ens va subministrar en contactar el préstec, per saber si va fer-ho amb la claredat i transparència que exigeix el tribunal europeu.