La “guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació al nou coronavirus” recull les mesures de prevenció davant del risc de contagi per coronavirus quan els treballadors estiguin o puguin estar sotmesos a un risc greu i imminent en ocasió de la seva feina.

1. Paralització de l’activitat per decisió de l’empresa:

Sobre la premissa que les mesures d’aïllament són la primera barrera de protecció, es diu que les empreses poden adoptar mesures organitzatives o preventives que, de manera temporal, evitin situacions de contacte social, sense necessitat de paralitzar la seva activitat.

No obstant, si això no és possible, l’empresa estarà obligada a:

  • informar al més aviat possible de l’existència del risc pels treballadors.
  • adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries per tal que, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar immediatament el lloc de treball.

En aplicació d’aquesta normativa, les empreses hauran de paralitzar l’activitat laboral en cas que hi hagi risc de contagi per coronavirus en el centre de treball, sens perjudici de l’activació de mesures que permetin el desenvolupament de l’activitat laboral de manera alternativa o bé, si cal, de l’adopció de mesures de suspensió temporal de l’activitat.

2. Paralització de l’activitat per decisió dels treballadors:

Així mateix, els treballadors, en el mateix escenari de risc, també poden interrompre la seva activitat i abandonar el seu lloc de treball, ja sigui per decisió individual o per acord majoritari de la representació unitària o dels delegats de prevenció.

En relació a això, la guia entén la “situació de risc greu i imminent” com aquella que es pugui materialitzar en un futur immediat i pugui ser causa de gravetat per la salut dels treballadors, i ens recorda que cal interpretar-la restrictivament.

Així, pel que fa a la gravetat, el risc de contagi és suficient per considerar complert aquell requisit. I quant a la imminència, es donarà quan fets fefaents portin a entendre que la continuació de l’activitat suposa l’elevació del risc de contagi pels treballadors, sense que la mera suposició o l’alarma social generada siguin suficients.

3. Mesures preventives:

Sens perjudici de tot això, les empreses han d’aplicar les mesures de caràcter col·lectiu o individual que siguin indicades pel servei de prevenció de riscos laborals d’acord amb l’avaluació de riscos feta en funció del tipus d’activitat que cada empresa realitzi.

4. El teletreball com a mesura alternativa:

En els casos en què, segons les regles anteriors, s’hagués interromput l’activitat laboral o abandonat el lloc de treball, la guia tracta expressament el teletreball com a mesura organitzativa de caràcter excepcional pel desenvolupament d’aquelles tasques imprescindibles que no puguin fer-se en el centre físic habitual.

Aquesta mesura podrà implantar-se sempre que es configuri amb caràcter temporal i excepcional, i reversible quan deixin de concórrer les especials circumstàncies que n’han motivat l’adopció; que s’adeqüi a la legislació laboral i al conveni col·lectiu aplicable, i que no suposi disminució de drets pels treballadors ni cap cost per aquests.

5. Suspensió de l’activitat

Pel que fa a la suspensió de l’activitat de l’empresa, la guia recorda que s’ha de fer mitjançant expedient de regulació d’ocupació, conforme a la normativa laboral i per les causes que aquesta estableix. A propòsit d’aquestes causes, recull expressament aquelles que, en relació al coronavirus, són de caràcter organitzatiu, tècnic o de producció, i aquelles altres que s’inclouen dins del supòsit de força major.

Entre les primeres esmenta l’escassetat o manca d’aprovisionament i el descens de la demanda, la impossibilitat de prestar els serveis o un excés de productes fabricats degut a la disminució d’activitat de les empreses clients.

Les causes que justifiquen l’expedient de regulació per força major són els índexs d’absentisme per malaltia o adopció de cauteles d’aïllament i les decisions de l’autoritat sanitària que aconsellin el tancament per raons de cautela.

En cas que l’empresa afectada per alguna de les causes enumerades suspengués l’activitat sense tramitació d’un expedient de regulació d’ocupació, els treballadors conservarien el seu dret al salari.

 

En resum, aquesta guia no fa res més que recordar la normativa laboral en aquells aspectes que poden estar relacionats amb la propagació del coronavirus, de manera que, per a l’adopció de qualsevol mesura en aquest sentit, es fa molt aconsellable comptar amb un assessorament jurídic qualificat que eviti que la creixent alarma social ens porti a l’adopció de mesures precipitades potencialment perjudicials per la nostra empresa o per nosaltres com a treballadors.

 

Com a últim apunt, malgrat que des del mateix govern central s’ha criticat la iniciativa unilateral del Ministeri de Treball en publicar aquesta guia i ha assenyalat que les directrius d’actuació correspon dictar-les al Ministeri de Sanitat, el document que comentem es limita a recordar la normativa laboral.