Recentment s’ha publicat al BOE una llei que reforma parcialment l’actual Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per el que fa a la ocupació il·legal d’habitatges (col·loquialment, els “okupes”).

Fins ara, aquests litigis es resolien a través dels denominats “interdictes de recuperar la possessió”, que tot i ser procediments verbals i sumaris (és a dir, que limiten l’objecte processal així com els mitjans de prova i defensa per donar celeritat al procés), el legislador ha trobat necessari dotar a aquests processos d’una encara major agilitat, donada la creixent problemàtica social que generen aquest tipus d’ocupacions.

Aquest procediment es caracteritza per:

  • La demanda podrà dirigir-se de manera genèrica contra els ocupants il·legals, i només caldrà adjuntar-hi el títol que acredita el dret al gaudi de la possessió per part del demandant.
  • A la mateixa demanda es podrà sol·licitar la recuperació immediata de la possessió de l’immoble.
  • L’oposició per part del demandant només es podrà fundar en l’existència d’un títol jurídic que legitimi la seva situació possessòria (per exemple, contracte o escriptura que els habiliti per gaudir de la possessió de l’immoble).
  • Si en cinc dies, els ocupants no justifiquen mitjançant títol legítim la seva possessió, el tribunal emetrà interlocutòria de lliurament immediat de l’habitatge al demandant, sense que sigui possible recórrer-la.
  • Si els demandats no contesten a la demanda, es procedirà immediatament a dictar sentència, que serà immediatament executiva, és a dir, sense esperar al termini de 20 dies establert generalment per la LEC per instar l’execució de les sentències.

Podran promoure aquest procediment únicament el propietari o posseïdor legítim d’habitatges, (no locals de negoci), amb independència de si es tracta de l’habitatge habitual del demandant, i tant si aquest és una persona física com jurídica, a excepció de les persones jurídiques que en les que no concorri la nota d’absència de lucre, tot plantejant el dubte de si les petites empreses o el propietaris que tinguin habitatges a nom d’una societat patrimonial poden acollir-se a la reforma

Cal dir, que malgrat que la reforma escurça els tràmits i terminis pel desallotjament, aquests sempre es veuran condicionats per l’endèmica saturació que la justícia pateix en el nostre país i que fa molt difícil el compliment puntual d’aquells terminis.

Per últim, el redactat de la llei encara planteja un interrogant principal sobre l’efectivitat d’aquesta nova reforma, doncs deixa en mans del jutge la valoració de la suficiència del títol possessori del demandat. La falta de concreció deixa la porta oberta a la possibilitat de simulació o falsificació de contractes d’arrendament, sotsarrendament, habitació, precari o qualsevol altre, celebrats amb el propietari actual o un d’anterior, i que poden arribar a enervar, bé la pròpia pretensió de l’actor, bé el propòsit d’immediatesa que la reforma persegueix, tot allargant el procediment fins a l’esclariment de l’autenticitat o legitimitat del títol presentat. Per això serà necessari un temps de rodatge de la llei que permeti unificar els criteris decisoris i valorar l’encert i efectivitat d’aquesta nova reforma.