pèrdues

En el món empresarial, i en menor mesura, a les nostres finances personals, sovint ens trobem amb projectes o situacions que donen lloc a pèrdues econòmiques, que en molts casos són inherents als riscos que tot empresari ha d’assumir si vol mantenir i fer créixer el seu negoci, o que els particulars assumeixen també per evitar que el valor del seu patrimoni declini.

Sigui quina sigui la raó de les pèrdues originades, aquestes poden ser menys doloroses amb una adequada planificació d’aprofitament dels crèdits fiscals que, en molts casos, s’originen com a conseqüència de les mateixes.

A continuació expliquem breument part de la casuística amb què ens podem trobar:

  • Inversions fallides: per tal de que una pèrdua sigui fiscalment deduïble, a part de complir els requisits corresponents a la normativa de cada tribut, en general es requereix que no es tracti d’una pèrdua latent, és a dir, que la pèrdua estigui ja realitzada. Alguns exemples són:
    • Inversions financeres en valors o instruments financers (accions o fons d’inversió): és necessari vendre el producte als mercats per tal d’aflorar la pèrdua. Però en el cas d’un fons d’inversió, l’IRPF, si el producte de la venda es reinverteix en un altre fons, la pèrdua no aflora. Per tant, si ens interessa poder-la declarar (per exemple, per compensar amb guanys obtinguts durant l’exercici), serà recomanable vendre les participacions en el fons abans de tornar a invertir-hi. I, si la pèrdua ha de ser molt elevada, podria ser recomanable aflorar la pèrdua només en la mesura en què hi hagi beneficis a compensar, per evitar la caducitat del crèdit.
    • Inversions en empreses: tant si invertim com a socis treballadors o com a capitalistes (per exemple, els anomenats business angels), les hipotètiques pèrdues de la societat en què invertim no es traslladaran fiscalment als socis fins que aquesta no es dissolgui. Per tant, si participem en alguna societat amb pèrdues acumulades i que ha cessat l’activitat, pot ser una bona idea dissoldre-la per tal de què els socis puguin declarar la pèrdua a la seva declaració de renda o impost de societats.
  • Deduccions pendents d’aplicar: cal recordar, a efectes de l’impost de societats, que si arrosseguem deduccions procedents d’exercicis anteriors, que no s’han pogut aplicar per insuficiència de quota, la majoria d’elles tenen termini de caducitat, al contrari que les bases negatives, que no caduquen, de manera que pot ser avantatjós deixar d’aplicar temporalment bases negatives al nostre benefici per tal d’aprofitar les deduccions pendents abans no hi perdem el dret.
  • Activació de les bases imposables negatives i deduccions pendents d’aplicar: Si tenim previsions raonables de beneficis que permetin que en un futur proper els crèdits fiscals per aquests conceptes es podran aplicar, una opció pot ser activar-les per enfortir la solvència del nostre balanç de cares a entitats bancàries o proveïdors.
  • Noves línies de negoci: si la nostra societat arrossega bases imposables negatives, i volem encetar una nova i diferent línia de negoci, caldrà analitzar si dur-la a terme en una nova societat per aprofitar el tipus reduït temporal del 15% per entitats de nova constitució, o bé realitzar-la a la societat actual per tal d’aprofitar les bases negatives existents.

Com es pot veure, l’aprofitament  dels crèdits fiscals dependrà en gran mesura de les decisions de futur que vulgui prendre l’interessat. Per això, aquest factor també tindrà el seu pes a l’hora de realitzar determinades inversions, i resultarà molt important analitzar amb un assessor expert el pla d’aprofitament més adient en funció de les circumstàncies particulars.

Per últim, també caldrà que el contribuent sigui conscient de que l’Administració pot revisar, amb certs límits, l’origen de les pèrdues que donen origen al crèdit fiscal. Per això, i en primer lloc, la tasca de l’assessor consistirà en analitzar la procedència dels crèdits que volem compensar, a fi d’evitar sancions per reconeixement indegut dels mateixos, i un cop eliminades les contingències, procedir a dissenyar el pla d’aprofitament.