Tradicionalment, la normativa de l’IRPF només permetia la deducció de les despeses derivades de la titularitat de la vivenda, com poden ser les amortitzacions, IBI, la taxa d’escombraries o les despeses de la comunitat de propietari, sempre que la part de la vivenda estigués afectada al desenvolupament de l’activitat.

Les despeses es prorratejaven en funció dels metres quadrats que ocupava la part afectada a l’activitat en relació als m2 de la totalitat de la finca. Aquest criteri no era admès per els subministres (llum, aigua i telèfon etc.) de manera que, l’Administració Tributaria exigia l’exclusivitat dels mateixos a l’activitat econòmica. No obstant, i arrel una resolució del TEAC , s’ha produït un canvi normatiu que estableix un criteri clar i objectiu per determinar aquesta deduibilitat, i consisteix en un 30% del consum de subministraments d’aigua, gas, telefonia i Internet, prorratejat per la superfície destinada a l’activitat.