Quan l’Administració tributària realitza una liquidació per qualsevol dels procediments previstos a la llei, sovint aflora no només una quota de l’impost, sinó altres elements, com sancions, recàrrecs o interessos de demora, que el contribuent ha de satisfer. A l’efecte de la seva consideració com a despesa deduïble a l’impost de societats:
- Les quotes de l’impost seran despesa fiscalment no deduïble si es tracta de l’impost de societats, retencions o IVA. Altres tributs, com l’IAE o l’IBI, sí que permeten deduir la quota regularitzada per l’administració, atès que la seva naturalesa és en tot cas, deduïble.
- Quant a les sancions i recàrrecs que se’n derivin, no constituiran, en cap cas, despesa deduïble.
- Pel que fa als interessos de demora, segons la recent jurisprudència, si es deriven de la pròpia quota no satisfeta voluntàriament, tenen caràcter sancionador, i per tant, no són despesa deduïble. Però, per exemple, si es decideix ajornar el pagament de les quotes tributàries exigides, els interessos meritats per aquest concepte, al provenir d’un acord amb l’administració, sí es poden deduir en l’impost de societats.