Les parelles estables o parelles de fet constituïdes segons el dret català tenen els mateixos drets que les parelles casades, amb l’única diferència important que, en lloc de la pensió compensatòria regulada per als cònjuges, s’estableix el dret a una pensió alimentària.

La distinció rau en què, mentre que el dret a la pensió compensatòria es reconeix al cònjuge quina situació econòmica s’hagi vist més perjudicada per la ruptura de la convivència i té com a sostre el nivell de vida del beneficiari durant el matrimoni, en el cas de les unions estables qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació alimentària, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels casos següents:

  1. a) Si la convivència ha minvat la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos.
  2. b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos resti minvada.