Sí, en el nostre dret els contractes són vàlids qualsevol que sigui la forma en què s’hagin celebrat, i malgrat que els contractes verbals presenten més dificultats d’acreditació de la seva existència i contingut que els contractes escrits, tenen la mateixa força obligatòria.
No obstant, aquest principi presenta excepcions, doncs la llei exigeix que alguns contractes constin per escrit (per exemple, algunes modalitats de contracte de treball o els contractes de conreu), i altres s’han de formalitzar en escriptura pública (com els contractes relatius a drets reals sobre immobles o la compravenda de participacions socials).
Ara bé, aquestes formalitats no es requereixen per a l’existència del contracte, sinó només per a la seva eficàcia respecte de tercers, de manera que, fins i tot en els casos esmentats, l’acord verbal desplegarà tots els seus efectes entre les parts que l’han celebrat.