La setmana passada encetàvem l’article dedicat a la responsabilitat dels socis i administradors de les societats mercantils tot començant per la que pot recaure en l’administrador que, junt amb aquesta condició, té la de soci de la companyia.

Però més enllà d’aquest supòsit cal tractar també el de l’administrador que no té participació en el capital i el dels socis que no intervenen en la gestió i representació de la societat.

Si sóc administrador però no sóc soci:

La responsabilitat de l’administrador és l’única que apareix regulada sistemàticament en la Llei de societats de capital. La facultat d’actuar per la societat porta incorporada l’obligació de respondre per aquesta actuació, i en aquest sentit, els supòsits de responsabilitat del soci no administrador no difereixen dels que, per aquesta última condició, incumbeixen a l’administrador soci,  llevat únicament de la que es pugui derivar de l’aixecament pels tribunals  del vel societari, que és un recurs construït precisament per a perseguir, no els qui actuen obertament per l’entitat, sinó aquells que s’amaguen sota l’estructura societària per a eludir les seves obligacions.

I si només sóc soci?

La situació del soci que no és administrador és, lògicament, la inversa de la de l’administrador que no és soci. D’entrada, el soci es veu emparat per una limitació de la responsabilitat que és la raó de ser de les societats anònimes i limitades, i que significa que pot embarcar-se en l’empresa social sense arriscar-hi més que el valor de la seva aportació, tot deixant a recer la resta del seu patrimoni personal.

Ara bé, la llei i -com hem vist- la jurisprudència, exceptuen el principi de la responsabilitat limitada en aquells casos en què el vehicle social s’empra abusivament, o en aquells altres en què no es constitueix o funciona sota l’estricte marc legal. És a dir que l’ordenament sanciona la manca de compliment dels requisits i obligacions legals amb la pèrdua pels socis del benefici de limitació de responsabilitat.

Els supòsits més rellevants d’aquesta responsabilitat del soci més enllà de la seva aportació, i  a banda de l’aixecament del vel ja comentat, són els següents:

  1. Els casos d’unipersonalitat sobrevinguda en què aquesta situació no s’hagi fet constar en el Registre Mercantil. En aquest cas, el soci únic respondrà de forma personal, il·limitada i solidària dels deutes contrets durant el període d’unipersonalitat.
  2. La manca d’inscripció de la societat per voluntat del socis o per transcurs d’un any des de l’atorgament de l’escriptura de constitució, que pot comportar la responsabilitat personal dels socis que hagin actuat en nom de la societat.
  3. Els socis a qui s’hagin restituït aportacions en la reducció de capital responen dels deutes anteriors a la data en què la reducció sigui oposable a tercers.
  4. Igualment, el soci que se separi de la societat serà responsable dels deutes contrets amb anterioritat.
  5. Els casos en què el soci hagi fet aportacions no dineràries que s’han estimat per sobre del seu valor real.

En tots aquests supòsits, el soci pot veure’s obligat a respondre dels deutes de la societat per un import que pot ser molt superior al de la suma que hi ha aportat.

Per això, qualsevol que sigui la nostra participació en una societat mercantil, és molt recomanable comptar amb un seguiment professional de la marxa dels assumptes socials i del compliment escrupolós de les obligacions i formalitats legals, altrament podem veure’ns exposats a serioses conseqüències en el nostre patrimoni personal que, erròniament, crèiem resguardat de les vicissituds del negoci social.