El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que és contrària al dret de la Unió l’aplicació de principis processals que restringeixin en el temps la restitució de quantitats indegudament pagades pels consumidors a conseqüència d’una clàusula declarada abusiva. Amb aquest pronunciament s’obre la porta a la restitució d’aquelles quantitats que en el seu moment no es van reclamar per impedir-ho la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013.

Antecedents:

  1. La STS de 9 de maig de 2013 declarava la nul·litat, per abusives, de les clàusules sòl, però establint que la sentència no tenia caràcter retroactiu, de manera que no afectava les situacions ja resoltes per sentència ferma ni els pagaments ja efectuats a la data de publicació de la resolució. Per això, en les reclamacions per clàusules sòl posteriors a aquesta sentència no es reclamaven els imports pagats de més abans del 9 de maig de 2013.
  • La STJUE de 21 de desembre de 2016 desautoritzava l’anterior doctrina del TS, tot establint que no es podien limitar els efectes restitutoris de la clàusula nul·la, de manera que els consumidors podien reclamar també les quantitats pagades abans del 9 de maig de 2013.

No obstant, els consumidors que ja havien presentat les seves reclamacions segons la doctrina del Tribunal Suprem, no podien acollir-se a la nova jurisprudència europea i demanar la devolució de les quantitats anteriors a 9 de maig de 2013, atès que, per l’efecte que s’anomena de “cosa jutjada”, no es pot plantejar una nova demanda sobre uns fets que ja han estat resolts definitivament.

La STJUE de 17 de maig de 2022:

La sentència del TJUE donada a conèixer ara estableix que aquest principi de cosa jutjada no pot restringir el dret de restitució que tenen els consumidors afectats per una clàusula abusiva, de manera que, els que no van poder-ho fer en el seu moment, podran interposar ara un nou procediment per a demanar la devolució dels imports indegudament pagats abans de 9 de maig de 2013.

Imprimir