El dia 13 de juliol es va afegir un nou capítol al periple judicial de la clàusula de referència a l’IRPH dels préstecs hipotecaris a interès variable.

Els antecedents:

  • L’any 2017 el Tribunal Suprem (TS) avalava l’ús de l’IRPH com a índex de referència dels préstecs hipotecaris, tot excloent-lo del control transparència, essencialment, perquè és un índex que es publica al BOE i, per tant, és accessible a tots els consumidors.

 

  • El febrer de 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) esmenava el TS i declarava que la clàusula d’IRPH sí que és susceptible de control de transparència; control que s’ha de fer valorant si el consumidor mitjà està en condicions de comprendre el funcionament concret del mode de càlcul del tipus d’interès.

 

  • El mes de novembre de 2020, el TS es torna a pronunciar sobre el tema, acata la necessitat de control de transparència declarada pel TJUE però resol que la manca de transparència no implica abusivitat, atès que les entitats no van actuar de mala fe, perquè l’IRPH és un índex oficial i els banc no en coneixien l’evolució futura que va resultar perjudicial pel consumidor.

 

La STJUE de 13 de juliol de 2023:

El context: La nova resolució del màxim tribunal europeu gira entorn de la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya que indica que, atès que l’IRPH incorpora els efectes de les comissions, és superior al tipus d’interès del mercat, de manera que, per a igualar-lo amb aquest, és necessari aplicar un diferencial negatiu sobre l’IRPH.

La qüestió prejudicial: La sentència del TJUE respon a la qüestió prejudicial formulada pel jutjat de primera instància de Palma de Mallorca, que va preguntar al tribunal si és una pràctica abusiva no aplicar el diferencial negatiu esmentat, tenint en compte que l’IRPH és menys avantatjós que totes les TAE existents i que s’ha comercialitzat com si fos igual de avantatjós que l’euríbor.

La resposta del TJUE: El Tribunal de Justícia declara que és el jutge estatal qui ha de valorar si el consumidor podia avaluar correctament les conseqüències econòmiques del préstec malgrat no haver-se-li comunicat la informació que figura a la Circular 5/1994, però indica que el fet que el Banc d’Espanya considerés oportú cridar l’atenció de les entitats de crèdit sobre la necessitat d’aplicar un diferencial negatiu a l’IRPH per a igualar-lo amb el tipus d’interès del mercat constitueix un indici pertinent de la utilitat que aquesta informació tenia per al consumidor.

També correspon als tribunals nacionals comprovar si l’obtenció de la informació de la Circular 5/1994 suposava dur a terme una activitat que, per pertànyer a l’àmbit de la investigació jurídica, no podia exigir-se-li al consumidor mitjà.

Amb això, la sentència conclou que per a apreciar la transparència i abusivitat de la clàusula de referència a l’IRPH és pertinent el contingut de la informació inclosa a la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya, i també es pertinent determinar si aquesta informació es suficientment accessible a un consumidor mitjà.

 

Quina és la situació després de la sentència?

La nova sentència, si bé deixa la resolució de la qüestió en mans dels jutges espanyols, suposa un gir a favor del consumidor respecte de la jurisprudència del TS.

En concret, el TJUE, en donar rellevància a la circular que informa del perjudici que suposa l’IRPH pel consumidor, desautoritza la postura del TS, que descartava el caràcter abusiu de la clàusula. Ara, en canvi, els jutges hauran de fer l’examen d’abusivitat, cas per cas, i valorar si la manca de comunicació al consumidor de la informació continguda a la Circular 5/1994 va afectar la seva capacitat de prendre decisions informades en relació amb el seu préstec hipotecari.

Malgrat això, la sentència segueix sense abordar el punt que pot ser més determinant per al resultat econòmic d’una hipotètica reclamació: quin ha de ser el tipus que s’apliqui supletòriament en cas que es declari la nul·litat de l’IRPH?

Sembla, doncs, que a l’itinerari judicial de l’IRPH encara li queden etapes abans de consolidar un criteri que ens permeti la interposició d’una reclamació amb garanties d’èxit.

Imprimir