El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei per a regular l’impacte que els habitatges d’ús turístic (HUT) tenen en l’oferta d’habitatge permanent i habitual dels municipis catalans amb més afluència de visitants.

Fins ara, la destinació d’un habitatge a l’ús turístic només requeria la comunicació prèvia de l’inici de l’activitat a l’ajuntament corresponent. No obstant, la gran proliferació d’aquesta modalitat d’allotjament ja ha portat alguns municipis a imposar moratòries o suspensions a la implantació de nous HUT i, en algun casos (com, recentment, Girona), a limitar-ne el nombre en el seu territori.

Ara, el nou decret llei generalitza les mesures limitadores exigint llicència urbanística prèvia en aquells municipis determinats a la norma i limitant-ne la durada a 5 anys.

Podem sintetitzar la nova regulació en els punt següents:

  • Què caldrà per a poder exercir l’activitat d’HUT?

En els municipis inclosos en l’àmbit del decret llei la destinació d’habitatges a l’ús turístic se subjecta al règim de llicència urbanística prèvia de l’ajuntament corresponent.

  • Quines seran les condicions per a l’atorgament de la llicència?

La norma no estableix els requisits o condicionants que permetin l’obtenció de la llicència urbanística, de manera que correspondrà a cada ajuntament la fixació d’aquests criteris (necessitat d’informes tècnics o jurídics, projectes, requisits dels habitatges…).

  • Quina durada tindrà la llicència?

La llicència tindrà una durada de 5 anys, prorrogables per períodes iguals sempre que el planejament ho permeti.

  • Quins municipis afecta?

La mesura no és general, sinó que només s’aplica als municipis que presentin alguna d’aquestes incidències:

    1. Municipis amb problemes d’accés a l’habitatge: Són aquells on hi hagi necessitats d’habitatge acreditades (aquest aspecte no es concreta) i que compleixin un dels requisits següents:
    2. Que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.
    3. Que en el període dels 5 anys anteriors a l’entrada en vigor del decret llei el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat un percentatge de creixement acumulat almenys 3 punts percentuals superior al de l’IPC de Catalunya.
    4. Municipis en risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’habitatges d’ús turístic, que són aquells que presentin una ràtio de 5 o més habitatges d’ús turístic per 100 habitants en el moment de l’aprovació del decret llei.

Els municipis inicialment afectats per la norma els podeu consultar aquí.

Aquesta relació té una vigència de 5 anys, transcorreguts els quals es preveu que se’n determini una de nova amb audiència prèvia dels municipis afectats.

  • Quins nous límits s’imposen a l’activitat?

El planejament municipal haurà de permetre expressament la compatibilitat de l’HUT amb l’ús d’habitatge, sempre que es justifiqui que el sòl destinat a habitatge permanent és suficient.

Demés, en cap cas es podran atorgar més llicències que les resultants d’aplicar un màxim de 10 HUT per cada 100 habitants.

  • Quins efectes tenen aquestes limitacions?

Des de l’entrada en vigor del decret llei, el dia 9 de novembre de 2023, cap ajuntament dels municipis afectats podrà habilitar noves activitats d’HUT en el seu territori fins que no adapti el seu planejament en el sentit que imposa el decret llei. Dit d’una altra manera, els ajuntaments afectats hauran d’haver modificat el seu planejament municipal abans de 5 anys per estar en condicions de donar resposta a les sol·licituds de llicència.

No obstant, res impedeix que, en modificar el planejament, l’ajuntament no reculli la compatibilitat de l’HUT amb l’ús residencial; en aquest cas, totes les habilitacions actuals del municipi s’extingirien d’aquí 5 anys.

Alhora, el límit de 10 HUT per 100 habitants  significa que, en els municipis catalans en què actualment se supera aquesta proporció, no tots els propietaris d’HUT que gaudeixen actualment de l’habilitació per a aquesta activitat podran obtenir-la amb el nou règim de llicència prèvia, de manera que alguns propietaris hauran de cessar la seva activitat. Segons els càlculs del sector, quedaran revocades un total de 28.000 habilitacions en 47 poblacions.

  • Què passa amb els HUT habilitats actualment?

Hauran d’obtenir la llicència en el termini de 5 anys des de l’entrada en vigor de la norma (9/11/2023) o cessar l’activitat.

  • Es compensarà els propietaris de HUT que no puguin continuar l’activitat?

El termini de 5 anys per a obtenir la llicència té caràcter d’indemnització pels danys que les modificacions que estableix el decret llei puguin provocar als titulars d’HUT.

Excepcionalment, el propietari actual d’un HUT podrà sol·licitar una única ampliació de fins a 5 anys més si acredita que aquest règim transitori no compensa la pèrdua del dret a exercir l’activitat.

  • I els municipis no inclosos al decret llei?

Als municipis que no s’inclouen en la relació de l’annex del decret llei (i als que no s’incloguin en les successives determinacions quinquennals previstes) la nova norma no els és aplicable i la forma d’habilitació per a l’exercici de l’activitat d’HUT seguirà essent la simple comunicació prèvia a l’ajuntament.

  • Como afecta el decret llei a les normes ja aprovades per alguns ajuntaments?

Atès que, segons el Text refós de la Llei d’urbanisme, les llicències s’atorguen de conformitat amb la mateixa llei, el planejament i les ordenances municipals, aquells municipis que ja tenien normativa limitadora dels HUT (com Girona o Barcelona) la podran mantenir en allò que sigui més restrictiu que el nou decret llei, però caldrà que s’hi adaptin si la norma de la Generalitat conté previsions més severes.

En tot cas, cal tenir present que la norma aprovada pel Govern, com a decret llei, té caràcter provisional, amb una vigència de 30 dies hàbils. Dins d’aquest termini, el Parlament el pot validar, amb la qual cosa mantindrà la vigència, o el pot derogar. Si el termini transcorre sense que el Parlament l’hagi validat, quedarà derogada.

Imprimir