El BOE de 21 de febrer ha publicat la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

Aquesta norma suposa la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la coneguda com a directiva Whistleblowing, i sorgeix amb la finalitat d’enfortir la cultura de la informació i la comunicació com a mecanisme per a prevenir i detectar amenaces a l’interès públic, tot protegint les persones que informin sobre les accions o omissions recollides a la norma.

Quines són aquestes accions o omissions?

Són aquelles que puguin constituir infraccions al dret de la Unió Europea o infraccions penals o administratives greus o molt greus.

Qui són els informants protegits?

Aquelles persones físiques que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional. S’inclouen els empleats públics, els treballadors per compte aliè, els autònoms, els socis i administradors de societats mercantils i altres entitats, entre d’altres.

La protecció s’estén també als informants que comuniquin infraccions relatives a una relació laboral ja finalitzada o a aquells que han obtingut la informació durant un procés de selecció o negociació precontractual.

En què consisteix aquesta protecció?

Essencialment, la protecció dels informants consisteix en la prohibició de represàlies, enteses com a tractes desfavorables que provoquin a les persones informants un desavantatge particular respecte d’una altra en el context laboral o professional (per exemple, l’acomiadament, no renovació o terminació anticipada del contracte, danys reputacionals, avaluacions negatives, denegació de formacions, etc.). La llei preveu mesures de recolzament  i de protecció enfront d’aquestes represàlies.

Com es tracta la informació rebuda?

La nova norma estableix un canal intern d’informació com a mitjà preferent per a informar sobre les accions i omissions esmentades dins de la mateixa organització; i un canal extern, a través de la nova Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, o dels organismes autonòmics corresponents.

Qui està obligat a disposar del sistema intern d’informació?

Tenen obligació de disposar del sistema intern d’informació totes les entitats que integren el sector públic, i les entitats privades següents:

  1. Les persones físiques i jurídiques que tinguin 50 o més treballadors.
  2. Els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials i les fundacions creades per uns i altres que rebin o gestionin fons públics.

Com s’implanta el sistema intern d’informació?

Correspon a l’òrgan d’administració o de govern de les entitats obligades la implantació del sistema intern d’informació (prèvia consulta amb la representació legal dels treballadors), així com la designació del responsable i l’aprovació del procediment de gestió de la informació d’acord amb el contingut i principis mínims que marca la llei. No obstant, es preveu també la possibilitat d’encarregar-ne la gestió a un tercer extern.

Els subjectes obligats hauran de proporcionar informació adequada, clara i accessible sobre l’ús i els funcionament del sistema d’informació, i hauran de portar un llibre registre de les informacions rebudes i de les investigacions internes que hagin provocat, tot garantint sempre la confidencialitat de la informació.

Quin termini hi ha per a la implantació?

Les entitats obligades a implantar el sistema intern d’informació hauran de fer-ho dins del termini de 3 mesos des de l’entrada en vigor de la llei (el dia 13 de març de 2023).

Com a excepció, per a les entitats privades amb menys de 250 treballadors, el termini s’estendrà fins el 31 de desembre de 2023.

Quin és el règim sancionador que estableix la llei?

La llei atribueix la potestat sancionadora en el seu àmbit a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (o organisme autonòmic corresponent), i estableix una graduació de les infraccions entre molt greus, greus i lleus.

Es distingeix l’import de les sancions segons que el responsable de les infraccions sigui una persona física o una persona jurídica.

Així, mentre per a les persones físiques les sancions van des dels 1.001 euros als 300.000 euros, per a les persones jurídiques arriben fins al milió d’euros.

És important destacar que l’incompliment de l’obligació de disposar d’un sistema intern d’informació es tipifica com a sanció molt greu.

Imprimir