El Consell de Normes Internacionals de Comptabilitat (IASB) ha desenvolupat una nova norma NIIF 16 Arrendaments, que reemplaça a la NIC 17 Arrendaments i les interpretacions IFRIC 4.

La NIIF 16 elimina la classificació dels arrendaments com a arrendaments operatius o arrendaments financers per un llogater. En lloc d’això, tots els arrendaments són tractats de manera similar als arrendaments financers.

Amb la nova Norma els arrendaments es registren en el balanç, reconeixent en l’Actiu el valor present dels pagaments d’arrendament i mostrant-los sigui com a actius per arrendaments (actius per dret d’ús) i en el Passiu el valor dels pagaments futurs a realitzar .

L’efecte més significatiu dels nous requisits serà un augment en els actius per arrendament i passius financers.

Hi ha algunes excepcions en l’aplicació de la NIIF 16, no exigint la norma els actius ipassius, en contractes d’arrendament a curt termini (és a dir, arrendaments de 12mesos o menys) i en contractes d’arrendament d’actius de baix cost.

La NIIF 16 aclareix que un arrendatari separa els components d’arrendament i els components de servei d’un contracte i aplica els requisits de comptabilitat de l’arrendament únicament als components d’arrendament.

El dret d’ús serà objecte d’amortització sistemàtica durant el període del contracte d’arrendament.

L’aplicació de la NIIF 16 podria tenir efectes rellevants en els Balanços, ja que el valor de l’actiu augmentarà pel valor dels drets d’ús dels actius arrendats i també tindrà un major endeutament.

La norma entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2019, podent-se aplicar de forma voluntària abans d’aquesta data.

La norma afectarà, principalment, a les empreses que cotitzen en borsa, però si el regulador espanyol ho s’adaptés a la normativa nacional, també seria aplicable a la resta de societats, el que suposaria un augment important del deute en moltes empreses depenent dels contractes de lloguer que tinguin i de la seva durada.