Aquest reial decret llei, que modificava la regulació del permís de lactància (art. 37.4 ET) i reformava el nivell assistencial de la protecció per desocupació–subsidi d’atur, i del que fa poc us vàrem informar ha estat derogat mitjançant resolució del 10 de gener del 2024.  Per tant, ja no és d’aplicació.

Les modificacions que ara s’han derogat són:

Acumulació del permís de lactància (art. 37.4 ET).

La modificació normativa convertia l’acumulació del permís de lactància en un dret de totes les persones treballadores, ja que deixava d’estar condicionat al que estableix el conveni col·lectiu o a l’acord entre les parts.

Nivell assistencial de la protecció per desocupació – Subsidi d’atur (entrava en vigor l’1 de juny del 2024).

Es revisaven les característiques bàsiques de la protecció per desocupació en el seu nivell assistencial, de manera que ampliava el seu nivell de cobertura eliminant llacunes de desprotecció, en simplificava i millorava els requisits d’accés i manteniment, i es garantia als beneficiaris dels subsidis l’accés als itineraris personalitzats d’ocupació amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat i fomentar de la seva inserció laboral.

S’ampliava la cobertura en alguns trams d’edat anteriorment exclosos, en permetre l’accés als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies, als qui acreditessin períodes cotitzats inferiors a sis mesos encara que manquessin de responsabilitats familiars, i a les persones treballadores eventuals agràries.

També se suprimia el termini d’espera d’un mes des de la data de l’esgotament de la prestació contributiva, es modificava la forma de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars, de manera que no hi havia exclusió del sol·licitant per percebre rendes pròpies per sobre del 75% del salari mínim interprofessional i de manera que hi havia responsabilitats familiars quan el total de rendes de la unitat familiar entre el nombre de persones que la formessin no superés el 75% del salari mínim interprofessional.

A més, entre altres modificacions, s’incrementava la quantia del subsidi i se’n generalitzava la compatibilitat amb el treball per compte d’altri, a temps complet o parcial, amb la percepció d’un complement de suport a l’ocupació, amb un límit màxim de 180 dies.

Imprimir