andrew-branch-191920

La llei de l’IRPF permet aplicar als progenitors l’anomenat “mínim per descendents”, que equival a deixar exempta una part de la renda dels pares per cada fill que reuneixi una sèrie de característiques, que són les següents:

 

a) Que el descendent sigui menor de 25 anys, o tingui una discapacitat superior al 33%, sigui quina sigui la seva edat

b) Que el descendent convisqui amb el contribuent. En cas de separació o divorci, només es considerarà que el descendent conviu amb els dos progenitors quan el conveni regulador reconegui la custòdia compartida. A més, en cas de què el descendent no convisqui físicament amb els progenitors però tingui dependència econòmica d’ells (per exemple, estudiant universitari desplaçat a una altra localitat diferent de la de residència dels progenitors), aquest mínim resultarà també aplicable.

c) Que el descendent no hagi obtingut rendiments no exempts superiors a 8.000 euros durant l’exercici, o que el descendent no hagi presentat declaració de renda amb rendes superiors a 1.800 euros. És en aquest punt on ens podem trobar amb sorpreses: feines esporàdiques, o fins i tot operacions financeres, per petit que sigui el seu import, poden fer que el descendent estigui obligat a presentar declaració de renda, i d’aquesta s’en desprenguin rendes superiors a 1.800 euros, o a 8.000 encara que no l’hagi de presentar. Alguns casos concrets poden esser:

 

· Descendent que ha treballant ingressant 3.000 euros anuals, però té una pèrdua patrimonial per una transmissió d’accions, per import de 800 euros (el fet de tenir la pèrdua patrimonial l’obliga a presentar declaració, i d’aquesta se’n desprenen rendiments superiors a 1.800 euros).

· Descendent que ha treballant ingressant 1.900 euros anuals, però té un guany patrimonial per una transmissió d’accions, per import de 600 euros (el fet de tenir el guany patrimonial juntament amb el sou l’obliga a presentar declaració, i d’aquesta se’n desprenen rendiments superiors a 1.800 euros).

· Descendent que no ha treballat durant l’any, però ha percebut 900 euros en dividends, i ha tingut un guany patrimonial per la venda d’un fons d’inversió (amb retenció), per import de 1.000 euros.

 

Com es pot veure, en molts casos, els errors a l’hora d’aplicar el mínim per descendents venen desencadenats per l’existència de rendiments atípics  o poc recurrents, com guanys patrimonials o rendiments del capital mobiliari, sovint derivats de capitals que els seus pares els hi han donat com a eina d’estalvi a llarg termini. És per això que esdevé important valorar amb l’assessor fiscal les possibles repercussions d’aquestes operacions abans de realitzar-les. De la mateixa manera, pot arribar a interessar renunciar a l’aplicació del mínim per descendents si el fill té una quantitat important de retencions suportades de les quals pot demanar devolució, qüestió que també serà susceptible de valoració prèvia per tla d’optimitzar la factura fiscal de la família.

Imprimir