L’administrador d’una societat mercantil, tant anònima com limitada, és aquella persona o òrgan a qui correspon la gestió i la representació de la societat. Malgrat que no cal que l’administrador sigui soci de la societat que gestiona, normalment sol ser-ho, d’aquí que es faci necessari distingir entre la limitació de responsabilitat dels socis de les societats mercantils (principi pel qual aquells no responen personalment dels deutes d’aquestes) i els supòsits de responsabilitat de l’administrador social que, quan aquest és soci, poden excepcionar aquell principi de responsabilitat limitada.

El càrrec d’administrador s’ha d’exercir amb compliment dels deures que estableix la Llei de societats de capital i que són, essencialment, els de diligència i lleialtat. L’incompliment d’aquests deures pot comportar la responsabilitat personal de l’administrador per les conseqüències que se’n derivin, i no només en l’ordre mercantil, sinó també en el fiscal, laboral i, fins i tot, el penal.

Quins supòsits de responsabilitat poden afectar el soci administrador?

  1. Responsabilitat per actes propis:En l’àmbit mercantil, el règim de responsabilitat dels administradors el sintetitza l’article 236.1 de la Llei de societats de capital, tot dient que els administradors respondran davant de la societat, dels socis i dels creditors socials dels danys que causin pels actes contraris a la llei o als estatuts, o per aquells realitzats incomplint els deures propis de llur càrrec, sempre que hi hagi concorregut dol o culpa. Es tracta d’una responsabilitat per actes propis de l’administrador que genera, per tant, deutes també propis d’aquest, no pas de la societat.

A tall d’exemple, la jurisprudència ha conceptuat com a fets desencadenants de la responsabilitat de l’administrador els següents:

  • Incomplir les obligacions comptables.
  • No convocar cap Junta.
  • No liquidar adequadament la societat quan hi ha causa de dissolució.
  • No sol·licitar concurs de creditors dins dels dos mesos següents en cas d’insolvència actual.
  • Ignorància de l’administradorde tot el relatiu al gir i tràfic de la societat.
  • Realitzar operacions arriscades.

L’extensió de la responsabilitat de l’administrador davant dels creditors determina que aquella pot abastar, doncs, no només l’àmbit mercantil, sinó tots aquells a què s’estengui la seva esfera d’atribucions, sempre que generi un dret de crèdit contra la societat (davant del treballador, la Seguretat Social, l’Agència Tributària, etc…).f

Aquesta acció de responsabilitat la pot exercir la mateixa societat quan ella és la perjudicada, o bé de forma individual i directa, els socis o creditors quan són els interessos d’aquests els que han resultat lesionats pels actes de l’administrador.

  1. Responsabilitat pels deutes socials:A banda d’aquesta responsabilitat per actes propis, l’administrador també pot ser obligat a respondre, amb el seu patrimoni personal, dels deutes de la societat en aquells casos -previstos a l’article 367 de la Llei de societats de capital- en què incompleixi la seva obligació de convocar la junta que, quan se n’esdevé una de les causes, ha de decidir sobre la dissolució de la societat; o, en cas que la junta convocada no adopti l’acord de dissolució, si l’administrador no ha instat la dissolució judicial o la declaració de concurs de la societat.

També en l’àmbit fiscal l’administrador de la societat pot acabar responent dels deutes d’aquesta. Són els casos, nombrosos i molt variats, de responsabilitat solidària i subsidiària dels articles 42 i 43 de la Llei general tributària i que, bàsicament, penalitzen la intervenció o col·laboració de les persones en la generació del deute tributari, tot fent-les responsables del que correspon a l’entitat o la persona per la qual actuen.

En concret, l’article 43 LGT es refereix expressament als administradors per fer-los responsables dels deutes de la societat que administren en els casos següents:

  1. Administradors de fet o de dret que no haguessin fet els actes necessaris pel compliment de les obligacions i deutes tributaris.
  2. Administradors de fet o de dret que hagin cessat en el càrrec, per les obligacions tributàries pendents en el moment del cessament, sempre que no haguessin pres mesures pel pagament.
  3. Administradors de fet o de dret obligats a efectuar la declaració i ingrés de deutes tributaris que hagin de repercutir-se o de quantitats que s’hagin de retenir a treballadors, professionals o altres empresaris.

A banda d’aquests supòsits concrets, per l’administrador social que tingui la condició de soci, cal tenir present també la doctrina de “l’aixecament del vel” de la persona jurídica, conformada jurisprudencialment sobre la base d’entendre que s’ha de prescindir de la radical separació entre una societat i els seus socis quan la forma jurídica de la societat sigui usada abusivament per a eludir el compliment d’obligacions amb resultat injust o perjudicial per a tercers i contrari a l’ordenament jurídic. En aquests casos, els jutges i tribunals poden llevar el vel societari i fer responsables directes dels actes de la societat a les persones que s’organitzen sota aquesta forma jurídica.

En definitiva, són molts els supòsits que poden determinar el naixement d’una responsabilitat de l’administrador de societats mercantils, ja sigui per deutes propis nascuts de la seva pròpia actuació, ja per deutes de la societat que gestiona, de manera que cal prendre molt en consideració la importància d’un bon assessorament amb vistes al compliment escrupolós de les obligacions societàries envers la pròpia entitat, els seus socis i els creditors socials. Així mateix si vostè, com a administrador social, preveu dificultats econòmiques o de viabilitat de la societat, cal igualment anticipar-se adientment per tal d’evitar conseqüències negatives també contra el propi patrimoni, bé mitjançant l’assessorament professional especialitzat, bé mitjançant una de les nombroses assegurances presents al mercat que permeten protegir el patrimoni personal tot cobrint els riscos a què s’exposen administradors, directius, patrons vocals, etc., com a conseqüència dels eventuals perjudicis econòmics que causi la seva actuació a les entitats que dirigeixen o a tercers.

 

Imprimir