Molt sovint ens trobem que quan treballem de subcontractistes per una empresa principal, aquesta ens sol·licita un seguit de documentació que, de no entregar-la-hi, pot suposar que l’empresa principal ens retingui el pagament i, fins i tot, ens amenaci de deixar de treballar amb nosaltres.
És un fet que hi ha empreses de "consulting" que es publiciten oferint assessorar les empreses "a cost zero" sobre la implantació de la nova normativa en protecció de dades amb càrrec als fons de la Fundació Estatal per a la Formació en l'Ocupació (FUNDAE). Aquesta pràctica coneguda com a "RGPD a cost 0" és completament il·legal a part d'un acte de competència deslleial. A més, és una situació que pot generar problemes fiscals i econòmics a les pimes que contractin aquests serveis.
El DOGC va publicar, el passat 23 de maig, el Decret llei 9/2019, de 21 de maig, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, aprovat pel Govern català amb el propòsit de limitar l’increment de preus dels lloguers en les zones de forta demanda.
La setmana passada encetàvem l’article dedicat a la responsabilitat dels socis i administradors de les societats mercantils tot començant per la que pot recaure en l’administrador que, junt amb aquesta condició, té la de soci de la companyia. Però més enllà d’aquest supòsit cal tractar també el de l’administrador que no té participació en el capital i el dels socis que no intervenen en la gestió i representació de la societat.
Són molts els supòsits que poden determinar el naixement d’una responsabilitat de l’administrador de societats mercantils, ja sigui per deutes propis nascuts de la seva pròpia actuació, ja per deutes de la societat que gestiona, de manera que cal prendre molt en consideració la importància d’un bon assessorament amb vistes al compliment escrupolós de les obligacions societàries envers la pròpia entitat, els seus socis i els creditors socials.
El passat 19 de febrer, el Tribunal Suprem va dictar una sentència en interès cassacional que establia que excepcionalment és possible impugnar la liquidació de l’IBI tot qüestionant el valor cadastral determinat per un acte ferm en via de gestió cadastral.
El proper 16 de juny entrarà en vigor la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari que, fins i tot des d’abans de la seva aprovació, ha estat popularment denominada, amb desencert, “nova llei hipotecària”.
L’objecte d’aquest nou Reial decret llei és l'aprovació de mesures de protecció social destinades als col·lectius més vulnerables, de foment de l'ocupació per determinats col·lectius especialment sensibles a la inestabilitat laboral i a la desocupació i inclou també determinades disposicions dirigides a establir el registre de la jornada de treball, a l'efecte de garantir el compliment dels límits en matèria de jornada, de crear un marc de seguretat jurídica tant per a les persones treballadores com per a les empreses i de possibilitar el control per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
A principis d’aquest mes de març ha entrat en vigor el Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, que representa el segon intent consecutiu del govern espanyol d’introduir aquelles mesures que, al seu criteri, la tutela del dret constitucional a l’habitatge exigia amb urgència.
El passat 22 de gener el Congrés dels Diputats va derogar el Reial decret-llei 21/2018, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.
SEGUEIX-NOS